Utilitzant un mot de moda, Bruce Springsteen és un fenomen transversal. Un músic que transcendeix de l'àmbit estrictament artístic i que es converteix en un producte capaç de seduir un públic intergeneracional i molt heterogeni. Només calia fer un volt ahir a la tarda als entorns del Camp Nou per constatar aquesta realitat ja incontestable. Famílies amb canalla s'aplegaven a les portes del temple futbolístic, juntament amb joves i parelles no tan joves de totes les procedències socials i geogràfiques per assistir a l'enèsim concert històric del Boss. Un paisatge, per tant, tan dispar com inclassificable. Les samarretes de Bruce exerceixen un domini aclaparador. Lògic. No hi falten, però, les de l'equip de futbol de torn o les de l'inefable Fernando Alonso. Entremig de tants fans incondicionals, però, també s'hi deixava caure algun turista despistat atret per la magnificència de l'estadi. En aquest cas un grupet a qui un comentari exaltat delatava les arrels. «Mira, un foto de Rafa Màrquez!» Mexicans. Ai les exaltacions pàtries, que a vegades juguen una mala passada! No era Màrquez, senyora, sinó Puyol, que ja em dirà en què s'assemblen...
El públic d'Springsteen no està, però, per disquisicions futbolístiques. A les 17.30 hores, o sigui quan en falten més de quatre per al concert, la prioritat és entrar d'hora per aconseguir un lloc de privilegi. I salta l'escàndol. A un grup d'entre cinquanta i cent joves que han comprat l'entrada a través de Tick Tack Ticket i que la van recollir, segons asseguraven, a una botiga de Vilafranca, Vilarock, els cau el món a sobre. Els tiquets són falsos. Un fet del qual ningú se'n fa responsable i, tot i negociar-ho insistentment amb els promotors, els afectats no podran entrar al concert. Això sí, podran fer una reclamació. Un gran consol, deu pensar algú. Els voltors oloren carn fresca, i la revenda s'aplega al voltant seu amb una impunitat vergonyant: 150 euros per l'entrada més barata. Mentrestant els venedors de samarretes també prenen posicions per convertir l'accés al Camp Nou en un mercat persa. A les 18.30 hores s'obren portes. Els fans entren, corrents, per l'accés 87. Una escena que colpeix el cor als estafats. Criden. De ràbia. Algú està en deute amb ells.