Només cal sortir al carrer a qualsevol població de Catalunya per constatar que no hi ha conflicte lingüístic i que, per tant, no hi ha retrocés de la llengua castellana respecte de la catalana. Encara més, totes les dades avalen que els catalanoparlants majoritàriament som poc fidels a la nostra llengua i canviem al castellà quan el nostre interlocutor se'ns adreça en castellà. Hi ha un cert consens, doncs, que l'ús social de la llengua catalana fa marxa enrere.

El mateix conseller d'Educació, Ernest Maragall, defensava a final de juny que cal reforçar l'ús social del català. El conseller responia d'aquesta manera a les conclusions de l'estudi Llengua i joves elaborat per la conselleria d'Educació i la Secretaria de Política Lingüística. L'informe confirmava que els joves donen més importància a l'ús del castellà que al del català.

Ja el 2004, l'Institut d'Estudis Catalans posava l'accent sobre la necessitat de treballar per impulsar un major ús social de la llengua catalana, en franc retrocés en la majoria d'àmbits de la vida ciutadana. Aquesta cessió d'espai al castellà ve en bona part produïda, segons diversos sociolingüistes, pel fet que el castellà es transmet més de pares a fills (55,3%) que el català (38.4%).