Els promotors del Manifiesto exigeixen a l'Estat que protegeixi el castellà. Les dades demostren que aquesta no és la llengua que necessita ser protegida. No té ni cap ni peus, per exemple, demanar que per llei s'obligui els polítics a parlar en castellà sempre que actuïn en representació de l'Estat. De fet, això ja és així. El Congrés dels Diputats, màxima expressió de la voluntat popular a l'Estat, no permet que els diputats usin cap altra llengua que no sigui l'espanyol. El mateix passa al Senat, malgrat que es defineixi com una «cambra de representació territorial». Paradoxalment, els representants territorials no es poden expressar en la seva llengua materna. Quan diputats catalans han intentat parlar en català, el president de torn de les Corts els ha retirat la paraula. És recordada la picabaralla entre Manuel Marín i el diputat d'Esquerra Joan Tardà.

Tot plegat no ha impedit algun gest simbòlic com ara el de Sixte Moral (PSC) que va prendre possessió de l'escó prometent el càrrec en català. Curiosament, les pàgines web del Congrés i el Senat estan en castellà i anglès, però en cap altra de les llengües oficials de l'Estat, que segons la Constitució són «un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció».