| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 11 de juny de 2008 > Una selectivitat per millorar l'educació
L'informe PISA, Quim Monzó i Palau i Fabre, protagonistes del primer dia de les proves per accedir a la universitatMARCEL BARRERA. Barcelona Amb safata. Milers d'estudiants que ahir van fer les proves de selectivitat van aprofitar una sèrie de preguntes sobre l'informe PISA i el model educatiu per esplaiar-se a gust sobre les febleses de l'educació i la mala posició que tenen els estudiants catalans de 15 anys respecte als seus companys europeus. Els alumnes, que ahir van fer 3 de les 7 proves d'accés a la universitat, van ser molt crítics en la pregunta, ben curiosa per cert, de com millorar el sistema educatiu. Les proves, que estudiants i professors van coincidir a dir que eren molt assequibles, es van fer amb tota normalitat i sense incidents remarcables. Només en algun tribunal de la Universitat Autònoma (UAB) van arribar tard alguns estudiants a causa d'una avaria a Ferrocarrils de la Generalitat.
Ningú millor que els estudiants que surten de l'institut per avaluar què els ha semblat el sistema educatiu. Analistes per un dia, vaja. La pregunta de com millorar el sistema educatiu i el comentari d'un text del Ministeri d'Educació sobre l'informe PISA van tenir molt d'èxit entre els estudiants que s'examinaven ahir de llengua i literatura castellanes. La majoria dels alumnes van triar com a alternativa a un text de Miguel Mihura la pregunta en què es demanaven als estudiants propostes per millorar el model educatiu i que expliquessin «a partir de la seva pròpia experiència» els aspectes positius i negatius del sistema educatiu actual. La majoria dels estudiants, d'acord amb les impressions recollides al campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va ser molt crític, i pels passadissos es podia sentir just sortir de l'aula: «He posat a parir el sistema educatiu, ha estat un examen mamat». Respecte a les propostes més constructives que van fer els alumnes, n'hi havia de diverses índoles. Idota Mira, de l'institut El Cairat de Barcelona, va explicar en l'examen que sigui als 14 anys i no als 16 com ara que es pugui triar l'especialitat, mentre que Albert Martí, de l'institut Sant Gabriel, va definir el nivell educatiu actual de «baix» i va donar com a solució «fomentar més l'esforç, la lectura i la cultura del treball». Amb el mateix esperit crític es va expressar l'estudiant Francesc Manresa Pérez, que va demanar que es «garanteixi» que tots els instituts tinguin el mateix nivell, i que no hi hagi centres de primera i segona categoria. Molts alumnes van destacar el baix nivell que hi ha amb relació als països europeus i alguns, com Carla Ruaix, fins i tot van proposar eliminar les classes magistrals i que s'implantin classes on predomini la creativitat, com el mètode de les intel·ligències múltiples. Miquel Coral, en canvi, va preferir no posar el dit a la nafra i va optar per dir que «hi ha coses per millorar encara i que és impossible que tothom estigui content», alhora que va dir que els últims anys s'«ha avançat molt». D'altres estudiants van optar per no carregar gaire contra el model educatiu, preveient que una opinió molt negativa els perjudicaria en la nota de l'examen. «No he estat gaire crític perquè em pot perjudicar», va explicar l'estudiant Jacobo López, de l'institut Estela. «En general els estudiants han estat bastant crítics amb el sistema educatiu», va comentar el professor Zequeries Camps. Com a alternativa a la pregunta d'educació, els estudiants tenien també una opció bastant fàcil, ja que havien de comentar una lectura obligatòria: Nada de Carmen Laforet. L'examen de llengua i literatura catalanes, que durant molts anys era vist com un os, va seguir la tònica dels últims anys i no va presentar grans sorpreses, encara que la majoria dels estudiants consultats a la Facultat d'Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB) van trobar més fàcil l'examen de castellà que el de català. Els professors anaven en aquesta línia. «Enguany els exàmens de castellà i català han estat molt més compensats que altres anys, va explicar el professor José de la Fuente, tot un veterà de les proves. Per Ferran Beneito, de l'institut Granés Batxillerat, l'examen ha estat «assequible, sense els estirabots d'altres anys, i en la mateixa línia que el de castellà». Tot i que va estar bastant repartit, la majoria dels alumnes es va decantar en la prova de català pel comentari del text Picasso 1981, de l'escriptor mort el mes de febrer passat Josep Palau i Fabre. Com els últims anys en els exàmens han sortit aspectes d'actualitat –el més sonat va ser un text esportiu sobre Frank Rijkaard–, la professora Montserrat Pereira, de l'institut Pérez Iborra, ja va advertir als alumnes que repassessin aquest autor per les proves. L'alternativa a Palau i Fabre era un dels contes de Quim Monzó, Trenta línies, del llibre Mil cretins. Avui continuaran les proves, amb els exàmens tradicionalment més complicats. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|