De nervis, més aviat pocs. Els estudiants que ara fan la selectivitat l'afronten amb aparent tranquil·litat. No els imposa ni l'escenari ni el contingut, o almenys això és el que manifesten. I la veritat és que es pot creure, contemplant les esperes entre prova i prova a l'IES Ramon Muntaner de Figueres. La majoria aprofiten l'estona per esmorzar: galetes, un entrepà o brioixos. Altres carreguen forces fent-se manyagues en un banc. Uns altres van passejant fins a la Rambla. Les converses que se senten són, en la seva majoria, de temes al marge de la selectivitat. I només se'n parla on hi ha professors acompanyants. I pocs, molt pocs dels estudiants, repassen. «Donem l'últim cop d'ull als verbs d'anglès», diuen l'Ester i l'Arola, de l'IES Cendrassos, que són de les poques que tenen obertes les llibretes d'apunts a sobre els genolls. Per tant, de nervis, no n'hi ha. Potser, si de cas, una mica d'intranquil·litat abans de començar les proves i que desapareix quan tenen al davant els folis amb els temes que els pregunten. «Aquesta nit no podia dormir gaire, però no crec que hagi estat per la selectivitat», explica l'Albert de l'IES Cendrassos, que vol fer història de l'art.

Només el cartell que diu «Tribunal 514», i que penja a fora la porta d'entrada, indica la transcendència de la jornada. «Em pensava que tot plegat seria més estricte i que l'ambient seria més tens, i la veritat és que tot és molt tranquil», comenta Arantxa Barbosa, de l'IES de Llançà i futura estudiant d'arquitectura si obté un 6,1 de la selectivitat. Ella, juntament amb els seus companys Laura Muñoz i Alex Leblay, comenten com els han anat les proves de castellà i català. Ho fan asseguts en un banc de dins el claustre, que és l'espai preferit per a l'espera pels estudiants que vénen de Roses, Castelló d'Empúries o Llançà, mentre que els dels instituts de la ciutat prefereixen passar el temps a la plaça de davant del centre.

Hi ha coincidència que la prova de català ha estat la més difícil, que el nivell de llengua és el que esperaven i que, en general, el primer dia és el més fàcil. Les matemàtiques i la filosofia els fan més angúnia.

Abans de la una es troben els alumnes que surten de la prova de català, amb els d'ESO que surten de les aules després d'haver acabat les classes. Aquests es miren de reüll els grans. Quan els toqui a ells passar per la selectivitat, potser l'ambient encara serà més relaxat.