«Maletes i mòbil allà i parat.» És la frase que més es repetia ahir a les nou del matí a les aules on es concentraven els estudiants que estaven a punt de començar les PAU. Eren les nou del matí i silenci absolut, un silenci que es va començar a trencar cap a les deu, i que es va convertir en un soroll ensordidor mitja hora més tard, quan ja tots els estudiants eren fora de l'aula i s'explicaven com els havia anat la prova de castellà, la primera del dia. Als passadissos del campus de Sescelades alumnes i professors comentaven la jugada: «És bastant fàcil», deien els uns i els altres. Ester Arahuete, de l'IES de l'Arboç, no n'estava gaire convençuda tot i que l'examen no li havia anat malament. Vol fer fisioteràpia i la mitjana que necessita és alta: «Confio que ho pugui treure, però no ho veig gaire clar.» Amb els nervis una mica més calmats a les onze tornaven a entrar a les aules, ara, per fer la prova de llengua i literatura catalana, més temuda per tots. Mentre, els vocals de centre que els acompanyen aquests dies repassaven l'examen de castellà: «En principi sembla que no té cap dificultat», deia Jordi Jesús, un professor de l'IES Vidal i Barraquer que, com la trentena d'alumnes que acompanyava, enguany s'han hagut de desplaçar fins al campus de Sant Pere i Sant Pau a causa de les obres del campus Catalunya: «L'únic que poden haver tingut és algun problema amb les preguntes de sintaxi», explicava. Però en definitiva, «sense problemes», deia el professor, i coincidia amb els seus col·legues i amb la majoria d'estudiants. Una estona després, els presidents dels tribunals lliuraven als docents la prova de català. Els comentaris anaven pel mateix camí: «Assequible.» La professora de català de l'IES Gabriel Ferrater de Reus valorava les dues opcions. La B tenia més dificultat en sintaxi però els temes eren més assequibles, al contrari del que passava en l'opció A.

De mica en mica sortien els estudiants de la segona prova i al campus de Bellisens de Reus encara no havia passat una hora que la majoria eren al carrer: «La B era més fàcil», comentaven entre ells. I, de fet, la majoria havia triat aquesta opció: «El tema de Picasso –un text de Palau i Fabre– era més senzill d'explicar» deia Aida Abelló, del Gabriel Ferrater. En aquesta opció la part d'expressió els deixava via lliure perquè expliquessin les seves preferències en arts plàstiques. Coincidència, també, en aquest cas pel que fa a la poca dificultat de la prova. Amb els ànims més tranquils, cap a un quart d'una, els futurs universitaris omplien el bar de la Facultat d'Econòmiques esperant la mitja hora que els restava per començar l'anglès. Pocs aprofitaven per repassar: «El que ja no has fet fins ara...», comentaven. Assegudes en una taula, un grup de noies preferia discutir sobre el «morbositat, que no vol dir que sigui guapo», de l'actor Adrien Brody per relaxar l'ambient, que en aquella hora ja es notava bastant destensat. Entrepans, aigües, cafès –no massa– i bosses de patates omplien les taules del bar, que va quedar pràcticament vuit a la una, quan hi entraven per fer la darrera prova del dia, la de llengua estrangera. La majoria d'estudiants tarragonins van fer anglès: «Per mi, de moment, el més fàcil», deia Maria Torné, de l'IES Narcís Oller de Valls , que espera treure prou nota per fer educació especial. A les dues del migdia, cinc hores després de començar els exàmens i mitja hora abans de l'hora límit, les aules de la Facultat de Lletres de Tarragona ban quedar gairebé buides. I ho estaran fins a les nou d'aquest matí quan començarà la segona jornada, la de les matèries de modalitat, més temuda per la majoria d'estudiants.