dimarts, 27 de maig de 2008
> Tres quarts d'hora a tocar d'Arc de Triomf
S. PÉREZ.
Barcelona
9.52 del matí. El tren, puntual, surt de l'estació de Sabadell Sud cap a Barcelona. A les 10.18, a punt d'arribar a Arc de Triomf, s'atura. Al principi, res fa pensar que el tren romandrà dins del túnel més de tres quarts d'hora, aturat i sense possibilitat de sortir ni de saber què passa. Tranquils, els passatgers llegeixen llibres o diaris i aprofiten per xerrar amb el company del costat o dormir. Una mitja hora després, s'acaba la paciència i comencen els nervis i les trucades de telèfon: «Arribo tard. Un altre cop, la Renfe. El tren fa estona que resta aturat a prop d'Arc de Triomf i ningú diu res ni fa res», diu una dona emprenyada. Un home gran, amb bastó, que camina entre els seients trenca el silenci i comenta: «Qui ens tornarà aquest temps perdut?». Un altre passatger torna del primer vagó amb informació: «Ara tornem enrere, a Sant Andreu. A davant hi ha un altre tren aturat.» No hi ha crits, però sí que es repeteixen les queixes: «Arribo tard a la feina, al metge, a casa...». La gent està enfadada, decebuda i cansada per un altre retard i la falta d'informació. La majoria dels passatgers pugen al vestíbul, que s'omple de seguida, i es posen en fila per arribar a la taquilla per tenir un altre bitllet, un justificant o una explicació que, finalment, arriba sense convèncer la majoria, dels empleats de Renfe.
|
