«Estic molt nerviosa, sóc en un túnel fosc.» Els sanglots d'una dona claustrofòbica mentre parla pel telèfon mòbil indignen els ocupants d'un dels vagons del tren que ha quedat aturat poc després de sortir de l'estació d'Arc de Triomf. El tren havia d'arribar cap a les deu del matí a Plaça Catalunya, però és un quart d'onze i ningú sap quan sortirà d'allà. Diverses apagades de llum i, mitja hora després, un home amb una camisa de ratlles que podria ser el conductor del tren creua el vagó mormolant: «Tornarem enrere.» És la primera informació que reben els viatgers estupefactes davant d'aquesta situació surrealista.

De cop, l'anunci anterior es transforma en un avís per megafonia: «El tren tornarà a Arc de Triomf; els que vulguin podran baixar-ne.» La tensió es barreja amb l'alleujament i hi ha una mofa generalitzada per l'expressió «els que vulguin». Minuts després, el tren fa marxa enrere a empentes i rodolons. La megafonia, però, torna a amenaçar amb un altre avís: «Els que vulguin marxar hauran d'anar al primer cotxe.» Els passatgers caminen encesos entre les frenades brusques del tren. Passades les onze del matí, només els primers vagons del comboi arriben a l'estació d'Arc de Triomf. La dona, encara plorosa, es nega a agafar el metro, on gairebé tothom es cola per continuar el viatge.