El treball, elaborat pels professors d'economia de la UAB Sara Ayllon i Xavier Ramos, és el primer que no pren «una foto fixa sinó una imatge en moviment» de la pobresa, en paraules del director de la fundació Bofill, Jordi Sánchez. L'estudi determina que l'any 2003 el 18,4% de la població catalana estava sota el llindar de la pobresa, que l'estudi fixa en 7.000 euros anuals per a una persona que viu sola o 12.600 per a una llar amb dos adults i un menor. El percentatge és quasi idèntic al del 2004 (un 18,5%), però les persones no són les mateixes: un 8,7% dels ciutadans que no eren pobres el primer dels dos anys analitzats van caure en la pobresa el 2004. I, al contrari, el 29,8% de la població que el 2003 tenia uns ingressos inferiors als esmentats van aconseguir superar aquesta barrera l'any següent. La resta, però, continuava al pou. És a dir, més de dues terceres parts dels pobres no ho són de manera transitòria, sinó que pateixen el que els autors del treball anomenen «pobresa persistent», una xacra que, segons els resultats del treball, afecta l'11% de la població.

O afectava. Les xifres podrien haver variat des de llavors, per pitjor, sobretot perquè, segons va explicar Ramos, per escollir la mostra es van tenir en compte dades censals de l'any 2000, quan el percentatge de població immigrant, que és un dels principals col·lectius de risc, no superava el 5%, mentre que ara l'índex d'immigrants és de més del 15%.

Per valorar d'una manera justa la importància d'aquest factor, cal tenir present que, segons l'estudi, la taxa de pobresa persistent entre els immigrants (un 19,7%) gairebé dobla la dels nadius i que en el cas dels asiàtics i africans arriba a un esfereïdor 83%.

Els immigrants no són l'únic col·lectiu especialment vulnerable. Jubilats, pensionistes i altres col·lectius laboralment inactius, com ara aturats o mestresses de casa, representen més de la meitat de la població amb pobresa persistent. Tenir feina, però, no és tampoc cap garantia per sortir de la precarietat econòmica: més d'una quarta part dels pobres persistents viuen en llars on només hi ha un treballador fix i amb una jornada completa.

Les persones amb problemes de salut o sense estudis secundaris també tenen un risc elevat. I les dones solteres o divorciades també són més vulnerables que els homes amb el mateix estat civil.