El percentatge de pobres a Catalunya es manté estable: el 2000 era del 18,6%, només una dècima més que el 2004, quan va ser del 18,5%, un índex lleument inferior al 19,9% de la mitjana estatal però superior al de la Unió Europea, estabilitzat entorn del 17%. Val a dir, a més, que les xifres de l'estudi són a la baixa, perquè no recull dades de persones que viuen al carrer, en institucions públiques o sense una residència estable, i, només a Barcelona, es calcula que hi ha més de 600 persones sense sostre.

Vist el panorama, els autors de l'estudi conclouen que cal un enfocament integral del problema de la pobresa, sobretot la persistent, perquè les «iniciatives unilaterals» i parcials «ajudaran però seran menys eficaces» que un abordament transversal. Ayllon i Ramos apunten algunes receptes inferides dels resultats del seu treball: per exemple, el fet que més de la meitat dels pobres persistents depenguin d'algun tipus de subsidi o pensió vol dir que les prestacions són insuficients. Si els immigrants són un col·lectiu de risc tan elevat, calen polítiques d'inserció més eficaces. Si la pobresa també està vinculada a la temporalitat laboral, cal reduir aquesta temporalitat. I si la gent sense estudis està més exposada a la precarietat, cal millorar les polítiques educatives. Aquest, però, és un dels punts en què Ramos es mostra més pessimista, perquè el darrer informe Pisa –va recordar– constata les elevades taxes de fracàs escolar a l'Estat. Jordi Sánchez hi va afegir un nou element que acaba de perfilar el que va definir com «un panorama ple de núvols»: la crisi econòmica. Ramos va admetre que, amb les dades a la mà, cal assumir que les polítiques fetes fins ara no han estat suficients, però també va recordar que abans estàvem pitjor: «Hi ha un llarg camí per recórrer, però hem fet camí», va sintetitzar. Després, però, va deixar anar una reflexió tan poc optimista com inapel·lable: «És molt més fàcil fer polítiques socials quan no hi ha problemes econòmics que quan n'hi ha. Si després del cicle més llarg que hem experimentat de creixement econòmic no hem pogut reduir els índexs de pobresa, hem perdut una oportunitat daurada».