El director de Càritas, Jordi Roglà, ho té molt clar: «Cal un pacte entre tots els partits polítics per posar fi a la pobresa.» Argumenta que la inversió en protecció social està «set o vuit punts per sota de la mitjana europea», i en aquest sentit lamenta que «després de 15 anys de creixement econòmic» es mantinguin els nivells de pobresa relativa. Ramon Noró, portaveu d'Arrels Fundació –entitat que treballa amb persones sense llar–, afegeix que com que els anys de superàvit no s'han aprofitat per millorar les condicions econòmiques dels més dèbils, «amb la recessió econòmica els més febles poden ser les primeres víctimes». De fet, l'entitat ja ha començat a notar un increment del nombre de persones que viuen al carrer.
El director de la Fundació Un Sol Món, de Caixa Catalunya, Àngel Font, comenta que ara per ara no es pot dir que hi hagi hagut un increment important del nombre de persones en situació d'exclusió. Es pot afirmar, però, que «la situació en els darrers anys no ha millorat substancialment». La fundació Un Sol Món és una de les entitats que cíclicament elaboren i publiquen estudis sobre el tema. El darrer, que es donarà a conèixer íntegrament a la tardor, posava l'accent en la situació de quatre col·lectius: infants, famílies joves i nuclis monoparentals i nombrosos. Segons Font, per superar els nivells de desigualtat actuals, cal millorar les polítiques d'accés a la feina i l'habitatge, apostar pel suport a la família i a les persones grans i incidir en la salut i l'educació, ja que «el fracàs escolar d'avui és la pobresa de demà». En aquest sentit, Ignasi Parodi, de Trinijove i vicepresident d'Aire, la Plataforma Catalana d'Empreses d'Inserció, creu que els joves s'han convertit en el principal repte que cal afrontar amb les polítiques socials. «Hem de saber integrar els joves i donar-los oportunitats», afegeix. Parodi destaca que hi ha una part de la joventut que té problemes per accedir al mercat laboral i per independitzar-se. Amés, com a Trinijove, en els darrers mesos han notat un increment de la demanda de feina de persones que poden caure en l'exclusió social. Creu que una solució seria intervenir en el territori com s'està fent, per exemple, a través de la llei de barris.
LES PENSIONS
Roglà explica que dels quatre pilars de la societat del benestar, a Catalunya i a l'Estat només se n'han desenvolupat «dos i mig». Les pensions són un bon exemple, pel director: «Hi ha persones que estan cobrant pensions que estan sota el llindar de la pobre sa.» Cristina Faciaben, la responsable de polítiques d'integració social de CCOO, defensa que «les pensions haurien de permetre la subsistència». El sindicat aposta per crear una renda garantida de ciutadania per arribar als col·lectius en risc d'exclusió amb garanties d'inclusió social. També posa èmfasi en l'accés al treball i a l'habitatge. Com Càritas i Aire, destaca la difícil situació del col·lectiu de persones amb malaltia mental. El sindicat UGT ha publicat recentment un document sobre la pobresa a Catalunya basat en les dades de l'Idescat. Segons va afirmar durant la presentació, Eva Granados, secretària de política institucional, aquestes posen de manifest l'augment de «la polarització social» i l'existència de prestacions socials «insuficients».En els darrers anys, la societat civil ha anat denunciant que hi ha una part de la població catalana que té problemes reals per arribar a final de mes. També n'hi ha un conjunt que viu al carrer. Segons Font, per superar la pobresa cal un pla d'acció continuat que s'allargui durant «uns deu o quinze anys per veure resultats». Les lleis de la dependència i de serveis socials poden ser l'inici. Les entitats, però, creuen que cal anar més enllà i, com diu Roglà, «invertir en les persones».
)
