dijous, 24 d'abril de 2008
> La Cia. Drac Ferotge
la crònica
DANI CHICANO.
|
En la majoria de les escoles hi ha un bon nombre de pares que pensen que aquest espai és comú, compartit, que és un espai on la tasca de formar les criatures no ha de quedar exclusivament en mans dels seus educadors per molt que aquests excel·leixin en la seva feina. És un actitud que té a veure amb el dia a dia, amb la preocupació pel menjar i per l'estat de les infraestructures, en l'interès per saber de primera mà quin és el model educatiu que aplica el centre. Diades com la d'ahir, però, són idònies per comprovar la implicació, les ganes de fer coses i la bona fe, tant dels pares com dels educadors. No són pocs els centres gironins, la gran majoria, que fa força dies que preparen la diada. Però tampoc són pocs els centres en els quals els pares dels alumnes van preparar diverses activitats relacionades amb la diada de Sant Jordi. D'entre aquestes activitats destaquen les representacions de la llegenda, en totes les seves variants, que en són un munt. Posant d'exemple l'Escola Bressol Garbí de Girona, amb alumnes de 0 a 3 anys, un grup de pares de l'AMPA, que podríem anomenar Companyia del Drac Ferotge, van començar tot el procés fa tres mesos, data en què es va començar la construcció d'un imponent drac de paper maixé. El text, que havia de ser de curta durada per força, era una adaptació del text d'una cantata per a cor, narrador i orquestra, obra de Bernat Romaní, de gran lirisme i bellesa, i perfectament adequat per a l'edat. La música, una barreja de la banda sonora de l'espectacle Dones d'Aigua, de l'Esbart Dansaire de Fontcoberta, composta per Paco Viciana; de la banda sonora del film La princesa promesa; d'una peça del disc Percussionante de La Banda del Surdo, i un tema de la cantant canadenca Lorena MacKennit. Buscar caixes de cartró grosses per a l'escenografia, pintar-les, aconseguir disfresses i assajar. Una feinada, plenament recompensada.
|
)
