dijous, 24 d'abril de 2008
> Zafón: «Podria tenir conya escriure un enigma sobre Sant Jordi»
VALÈRIA GAILLARD.
Barcelona
+ L'autor d'El juego del ángel, firmant còpies del llibre, ahir a Barcelona. Foto: QUIM PUIG
|
«Per a la Cristina, l'àngel de les 9 h.» Així feia la primera dedicatòria que va signar ahir Carlos Ruiz Zafón. Eren les dotze del migdia i la Cristina, una noia d'uns vint anys, esperava des de les nou del matí un autògraf del seu ídol. Instal·lat en una caseta a la cruïlla entre passeig de Gràcia i Gran Via, Zafón va atreure un miler de persones. La cua anava del passeig fins a la Rambla de Catalunya i tornava fent una llarga essa. L'autor d'El juego del ángel no se'n sabia avenir, del seu poder de convocatòria, i amb una Montblanc i un retolador daurat i un altre de platejat anava signant a un ritme accelerat de tres, quatre llibres per minut: «No m'he preparat físicament de cap manera pel Sant Jordi. M'ho prenc amb calma, finalment és un dia festiu.» De tant en tant anava fent l'ullet a alguna fan i es deixava petonejar o retratar. «Vaig regalar L'ombra del vent a la meva promesa i ara ja estem casats i anem pel segon fill», li deia un lector a Zafón. Un altre, Alfons Brosel, un dels primers que s'ha empassat El juego del ángel des que va sortir dijous passat (se'l va acabar dissabte a les dues de la nit), li va regalar unes fotografies antigues de Puigcerdà i un llibre que havia escrit sobre la Cerdanya: «Estava esperant amb candeletes conèixe'l personalment després d'haver parlat amb ell dilluns, en el programa del Basses, en què li vaig apuntar alguns errors de la seva obra, ambientada en part a Puigcerdà, com ara que en algun moment el protagonista apareix sota el nom de Daniel, en lloc de David, i que parla d'un banc que al 1900 no existia encara, el Banco Hispano Americano.» «Sant Jordi és una manera de conèixer els teus lectors, però amb tantes presses és difícil dedicar-los gaire temps. En tot cas, és clar que tinc lectors de tota mena», deia l'autor entre signatura i signatura. A la cua moltes persones aprofitaven per anar avançant pel camí de la novel·la, com l'Elena, que ja anava per la pàgina 425: «Està al mateix nivell que L'ombra del vent: si no tingués tanta vergonya li diria que no he trobat en cap altre autor aquesta manera de narrar una intriga.» La Marta, que l'admira «des de fa deu anys», atacava la plana 409 d'El juego del ángel, una obra que de moment li estava agradant menys que L'ombra del vent: «Estic molt nerviosa... m'agradaria preguntar-li moltes coses sobre el llibre, però no sé si m'hi atreviré i segur que tindrà poc temps». En Jordi es declarava zafonià fins a la medul·la: s'ha llegit dues vegades L'ombra del vent i la resta dels seus llibres. «Enganxen per la seva intriga súper ben elaborada.» Interrogat sobre si pensava incloure en alguna de les seves novel·les barcelonines la diada com un esdeveniment altament literari, a Zafón se l i va il·luminar la cara: «Podria tenir la seva conya, fer un enigma sobre Sant Jordi.»
|
)
