Aquest senyor és admirable. O, almenys, resulta ser-ho per a tots aquells que així que tenim unes dècimes ens fiquem al llit i no estem per a res ni per a ningú durant quatre o cinc dies. Duran porta el senyal al pit, darrere la camisa sempre impecable i la corbata sempre a joc, de les vint-i-quatre grapes que li van cosir el tronc de dalt a baix pel cantó esquerre; té un equip de metges que li recomanen fer bondat; té a casa –a les deshores que hi arriba– una dona que li diu de ficar-se al llit i reposar, i ell, tossut, continua endavant amb la campanya. De vegades defalleix, com quan en Josep Cuní posa la temperatura de l'estudi a un grau inhumà que constipa o quan ja no pot més de dinars, berenars, sopars i d'anar de míting en míting, però l'endemà ja hi torna. Més prim, més afuat, amb més set d'aigua, i amb el geni, el mal geni de Duran, més punxegut, però hi torna. I si un dia que no ha pogut més es queda al sofà de casa, transmet una videoconferència als assistents al míting o al sopar on no ha pogut ser-hi present i si es queda al llit envia via internet una de les seves habituals cartes a la militància. El líder del partit democratacristià és un gran cultivador del gènere epistolar. Publica els dissabtes, com les homilies que el bisbe treu al Full Dominical.

A mi m'havien dit que Duran era un hipocondríac de molta envergadura, un home d'aquells que s'escolten i als quals qualsevol símptoma, per nimi que sigui, els preocupa i els destrossa. En la força de voluntat de Duran s'hi ha de veure el seu interès perquè no li esguerrin la campanya. El dia que va comparèixer en públic sis dies després que l'haguessin operat d'un tumor al pulmó, va explicar que mentre era al llit havia llegit molta premsa. Entre altres coses de menor quantia devia llegir que Artur Mas li havia substituït la baixa. Això no fóra res o fóra d'agrair si no és que Artur Mas es movia guiat pels consells de David Madí, el general Patton que Duran no pot veure ni en pintura perquè troba que potineja totes les campanyes que toca. Va ser quan Mas va declarar que si Zapatero volia comptar amb els vots de CiU per ser president, Montilla, a canvi, havia de cedir el lloc al cap de la força més votada a Catalunya, o sigui a ell, a Mas. Els metges de vegades no s'expliquen segons quines reaccions positives dels malalts. La millora sobtada de Duran s'entén perfectament. Si un clau treu un altre clau, Artur Mas i David Madí van ser dos claus més agressius que les vint-i-quatre grapes i Duran va oblidar-se del seu cos d'ecce homo i va saltar esverat del llit. Ha arribat un punt que ja no sabem si Duran vol ser ministre o no, perquè la campanya de CiU s'ha embolicat molt, però el que queda clar és que entre la C i la U hi ha gairebé tot l'abecedari.