Com Franco i Fraga (dos dels homes que l'han marcat particularment, a ell per gust i a d'altres per força), Mariano Rajoy és de Galícia. Però això no és pas sinònim ni d'independentista ni de regionalista ni de res que se li assembli. Perquè d'Espanya, ja se sap, només n'hi ha una. Irònic, sovint sinònim d'intel·ligència, el principal problema de Rajoy només és un: s'acaba creient tot el que diu. Va mantenir fins a les últimes conseqüències que del Prestige sortien «unos hilillos», s'ha passat quatre anys sostenint que Espanya té «un problemilla» que es diu Zapatero (s'hi han fixat, que per ell tot són diminutius?), i ara s'entesta a dir que a Catalunya el castellà està en perill. Menteix. Però com que ho fa amb un somriure a la boca i amb questa essa tan estranya que pronuncia, encara ens fa gràcia. I no s'enganyin. Per a Espanya, Rajoy no és un mal candidat. I ho ha deixat clar en els dos debats cara a cara. Quan Aznar (aquest senyor amb bigoti que mou els «hilillos» del PP) el va designar successor, sabia el que es feia. Llicenciat en dret amb un expedient brillant, Rajoy era diputat als 26 anys i ara vol complir els 53 essent president. Li falta això. Perquè ha estat regidor, president de Diputació, titular de cinc ministeris i ha coordinat alguna de les campanyes electorals de més èxit del PP. I ningú li podrà discutir que és el líder de l'oposició. S'oposa a tot: al procés de pau d'ETA («el gobierno se ha metido en un buen lío»), a la llei de la memòria històrica («dejen de buscar entre españoles buenos y malos»), a Zapatero («Yo seré un patriota de hojalata, pero para España es mucho más peligroso un bobo solemne») i fins i tot al canvi climàtic («hay problemas mucho más importantes»). Aquest registrador de la propietat fill del president de l'Audiència de Pontevedra, aquest cop s'ho juga tot. Com a abonat del Madrid i seguidor del Dépor, sap més bé que ningú que la política i el futbol són dues coses ben estranyes: si després de quatre anys a la banqueta perds la lliga, tens tots els números perquè t'enviïn cap a casa.