| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 5 de gener de 2008 > El videoclub, espècie en extinció
En només cinc anys Catalunya n'ha perdut una tercera part i el sector demana mesures contra la pirateria per frenar la crisiXAVI AGUILAR. Barcelona A Catalunya, especialment en segons quins barris o zones, cada cop costa més trobar un videoclub. Hi va haver un temps en què aquests establiments tenien molt d'èxit perquè permetien recuperar a casa les estrenes que no s'havien pogut veure al cinema. L'aparició de la venda il·legal ambulant i la possibilitat de descarregar-se les pel·lícules per internet ha fet que molta gent vegi a casa els films que són en cartellera, de manera que els videoclubs han quedat fora de joc. Els darrers anys el sector ha notat aquest canvi de tendència i molts establiments dedicats al lloguer de llargmetratges han hagut de tancar les portes. Del miler que hi havia al país fa cinc anys, se n'han tancat més de tres-cents. El sector reclama al govern fermesa contra la pirateria.
La tendència que viu Catalunya no és un fet únic, sinó més aviat representatiu del que passa a la resta de l'Estat, on segons els experts cada dia es tanquen un parell de videoclubs. L'època daurada del videoclub va tenir lloc cap a finals del anys vuitanta, quan n'hi havia uns 11.500 repartits per tota la geografia estatal. A mitjan anys noranta van anar perdent força, especialment arran de l'aparició de les televisions privades, i amb el canvi de segle van reviscolar gràcies a la generalització del DVD i l'aparició dels caixers automàtics. Durant els darrers dos o tres anys, gairebé coincidint amb el moment que la cadena nord-americana Blockbuster va tenir sis milions de pèrdues i va decidir tancar les seves botigues, hi ha hagut un ritme de tancaments d'un 10%. «El 2004, amb la generalització del DVD, vam tenir una davallada molt forta per l'aparició dels venedors de manta i de motxilla, i després les descàrregues per internet també ens han fet molt de mal. Tenim calculat que cada pel·lícula pirata representa dos o tres lloguers menys», expliquen fonts de l'associació de videoclubs de Catalunya. Si es té en compte que, segons algunes fonts, l'any passat hi va haver 300 milions de descàrregues il·legals, es pot tenir una idea aproximada de com n'ha sortit afectat el sector. Es calcula que, de mitja na, els últims anys a Catalunya es tanca un videoclub a la setmana. A Barcelona, l'últim va ser el Video Bank a Sant Andreu, a finals d'octubre. Els experts diuen que ara ja no n'hi haurà més que abaixin la persiana fins passat festes, perquè intentaran facturar el màxim aprofitant que, amb el fred i les festes, la gent passa més temps a casa. A partir del febrer o el març, però, s'espera una altra esbandida. En vista de la crisi, algunes botigues han intentat diversificar l'oferta amb articles complementaris a les pel·lícules com ara crispetes, patates xips o llaminadures, mentre que d'altres, tenint en compte que tenen unes despeses fixes ineludibles –lloguer, sous, llum– només poden retallar les despeses comprant menys films per llogar, un fet que, a la llarga, també els resulta perjudicial. Fonts del sector deixen clar que hi ha un «pessimisme total» i que se senten pròxims a la desaparició. «El problema és que això té solució. La qüestió és si es vol arreglar. Tallar la pirateria és factible, el que passa és que qui ho faci perdrà molts vots, i per això ningú no gosa», diuen els videoclubs. Fa un any els videoclubs ja es van manifestar davant el Ministeri d'Indústria per reclamar mesures contra la pirateria. «Quan una cosa és de franc, tothom s'hi apunta. La qüestió és que qui vulgui alguna cosa ho haurà de pagar», diuen abans de recordar que ofereixen «un dels ocis més barats del mercat». |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|