Se senten indefensos o s'espolsen responsabilitats. El cas és que la majoria dels professors de secundària consideren que es tarda massa temps a resoldre els conflictes que es generen a les aules, i això acaba afectant el desenvolupament de l'activitat escolar. Concretament, un 58,8% dels mestres de secundària indiquen que els problemes s'eternitzen mentre que un 37,4% es mostra contrari a aquesta afirmació. Igualment, un 84% dels professors es mostren en desacord o en total desacord amb l'enunciat «mantenir la disciplina a l'aula és fàcil».

Les dades vénen reflectides en un estudi sobre les competències del professorat de secundària elaborat el curs passat pel professor de l'IES Sant Andreu de Barcelona i catedràtic de pedagogia Enric Romero, que ha preguntat a 452 mestres de secundària de tot Catalunya, tant d'escoles públiques com de privades. Romero va realitzar el treball gràcies a una llicència d'estudis concedida pel Departament d'Educació. Els enquestats estan d'acord que la motivació per a l'estudi ha baixat i que també ha caigut de manera espectacular la disciplina a l'interior de les famílies. Segons això, un 96% dels mestres creuen que s'ha instaurat una percepció «consumista» de l'ensenyament, que allunya els estudiants de l'esforç per aconseguir una recompensa.

El col·lectiu docent té clar que és important la seva formació científica, però consideren igualment necessària la formació pedagògica. En aquest sentit, un 94% dels enquestats consideren que saber com ensenyar és tan important com el domini d'una matèria concreta, i un 85% dels professors admeten que el curs d'adaptació pedagògica és clarament insuficient quant a capacitació didàctica inicial. Un 79,4% aposten per un postgrau per tal que professionals d'altres sectors acabin exercint la docència.D'altra banda, la majoria continuen considerant la seva feina com a preferentment individual. Un 62,9% es consideren especialistes en una matèria concreta, però el 89,4% del total acceptarien impartir assignatures afins, sempre que rebessin la formació adequada.

La majoria dels professionals de la docència exerceixen la seva tasca de manera vocacional. I és que un 81,6% dels professors van triar la seva carrera com a primera opció. Tan sols un 4,4% no havien pensat mai dedicar-se a la docència. Un 83% es mostren il·lusionats amb la seva feina diària, tot i que hi ha una sensació creixent que l'autoestima del col·lectiu és baixa. Fins al 75% ho pensen i tan sols un 22% s'hi mostren en desacord. Igualment, els mestres tenen la visió que el col·lectiu docent té la tendència a buscar l'arrel dels problemes fora dels límits de l'escola

OBERTS A SER AVALUATS
Una de les qüestions que més polèmica han aixecat del document de base de la futura llei d'educació és la possibilitat que els mestres siguin avaluats per un òrgan extern. Tot i que els delegats sindicals han mostrat un enèrgic rebuig a la mesura, l'estudi indica que els mestres no són contraris a passar aquests controls. Fins a un 79% es mostren d'acord o totalment d'acord a sotmetre's a avaluacions externes sempre que existeix objectivitat i l'avaluació es constitueixi com un element de millora, no com un element de sanció o control. No obstant això, un 77% dels enquestats es consideren amb la suficient capacitat d'autoavaluació. D'altra banda, una majoria destacable, més d'un 70%, creuen que hi hauria d'haver algun tipus de compensació, ja sigui econòmica o en forma de majors puntuacions, a l'hora de valorar les bones pràctiques. La majoria dels mestres concep la seva carrera com a horitzontal.