La demarcació de Girona conserva una gran xarxa de comunicacions al marge de les principals carreteres, que serveixen sobretot perquè es pugui viure i treballar en zones rurals (dels boscos, l'agricultura i la ramaderia), però cada cop més, també per accedir a nuclis i cases aïllades que han revifat gràcies al desenvolupament del sector turístic.

És un patrimoni públic i privat –però, generalment, d'ús comú–, sovint d'origen immemorial i d'un abast formidable: les que consten als inventaris de la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva sumen 9.483 quilòmetres. Però ens quedem curts, ja que a aquesta xifra caldria afegir-hi uns milers de quilòmetres més de l'Alt i el Baix Empordà, que encara no han completat els corresponents inventaris. Una part significativa de la xarxa s'ha anat formigonant o asfaltant d'uns anys ençà, fins a arribar als 1.770 quilòmetres, cosa que representa aproximadament el 19% del total que ja està inventariat.

La comarca amb més camins rurals és, amb molta diferència, la Garrotxa (2.849 km.), mentre que el Pla de l'Estany és on en trobem menys (765 km.). També és la Garrotxa la comarca on han anat canviant més la terra per l'asfalt i el formigó, tant en xifres absolutes com en percentatge (el 32,2 %).