dissabte, 13 d'octubre de 2007
> L'asfalt guanya terreny
Van fent desaparèixer els camins de terra amb l'argument que costen més de mantenir
R. ESTÉBAN.
+ La pista –asfaltada– que creua les valls de Carrera i del Bac, a l'altura de Colldecarrera. Foto: R.E.
|
En el manteniment dels camins rurals hi esmercen diners diversos departaments de la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments, gairebé sempre a través dels consells comarcals. Del 2004 ençà, només el DAR ha invertit a les pistes gironines prop de dos milions d'euros. L'any passat, l'àrea de Medi Ambient de la Diputació s'hi va gastar 262.000 euros. Més xifres: el pla de camins rurals del Consell de l'Alt Empordà de l'any passat (finançat a través del pla d'obres i serveis) estava dotat amb 450.000 euros. Una part d'aquests diners són per canviar la terra per l'asfalt o el formigó, que un cop posat requereix poc manteniment. El president del Consell de la Selva, Robert Fauria, i el vicepresident del de l'Alt Empordà, Josep Blanch, coincideixen a argumentar que s'asfalta quan es comprova que el camí s'usa molt, i no pas per fomentar que s'hi circuli més, però no tothom ho veu així. Per exemple, Moisès Jordi, de l'entitat naturalista Limnos, pensa que se n'abusa. «Només és necessari fer-ho als punts de més pendent», afirma. Actualment, la confrontació dels dos punts de vista se centra en la pista que va de Cabanelles a Albanyà per Lliurona, al cor de l'Alta Garrotxa, que es vol asfaltar. Els veïns de Lliurona i les entitats naturalistes rebutgen el projecte perquè temen que portarà molts cotxes al territori, que és un espai d'interès natural.
|
)
