| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 26 de juliol de 2017


dijous, 11 d'octubre de 2007
>

Com ens veuen els alemanys



a peu de pàgina

MANUEL CUYÀS. Barcelona

+ Els Cavallets de Manresa, en una visita a Frankfurt el juliol passat. / Foto: EL PUNT

Klaus-Jürgen Nagel, alemany com el nom indica (Vreden, 1955), és un professor de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra que fa deu anys que viu a Catalunya i que parla el català com vostè i com jo. També té una retirada a aquell actor francès que es deia George Rigaud, però això ara no té cap importància. El que té importància és que el professor Nagel no solament parla perfectament el català sinó que com que per ofici té curiositat científica i per educació té deferència per a la terra que l'ha acollit –i no com d'altres– s'ha vist amb cor d'escriure un llibre que en català es titula Catalunya explicada als alemanys i, en alemany, Katalonien. Eine kleine Landeskunde. L'edició en català es va presentar abans-d'ahir a Barcelona. L'alemanya es presenta avui a Frankfurt amb motiu de la Fira que té Catalunya de convidada.

La idea va partir de l'editor català, que és Cossetània. Un llibre que donés notícia de Catalunya als alemanys més enllà de la sangria que serveixen a raig als restaurants de la Rambla o dels hotels i les platges de Calella. L'autor hi parla de la geografia, de la història, de l'economia, de literatura, dels costums... La seva dona, la historiadora catalana Marició Janué Miret (Barcelona, 1963), bona coneixedora de la història d'Alemanya, completa el volum amb un interessant estudi sobre les relacions culturals catalanogermàniques, principalment als segles XVIII i XIX i principi del XX. Les guerres europees –la Segona, sobretot– van fer trencar molts vincles amb Alemanya, però el cert és que tant Verdaguer, com Maragall com Prat de la Riba o d'Ors –o sigui, dels anys de la Renaixença fins al noucentisme– van estar molt tocats per la prestigiosa cultura germànica en el camp de les lletres i en el de la música sobretot.

Totes les coses que explica el llibre i que acabem de dir caben en unes 120 pàgines. Pensin que per explicar la història de Catalunya –des de la prehistòria fins ara– Klaus-Jürgen Nagel en té prou amb vuit.

Durant la presentació de Barcelona, el professor Ferran Requejo, que és qui va apadrinar el llibre, va dir que Catalunya explicada als alemanys tant pot fer la funció que el títol indica com pot servir per explicar Catalunya als francesos o als italians. «O als espanyols», va exclamar una senyora del públic. «O als catalans», dic ara jo. No oblidem que l'autor és alemany i que, per tant, és un estranger qui ens observa i ens explica. Sempre és interessant saber com ens veuen «els altres» i és bo que «els altres» siguin capaços de sintetitzar en vuit pàgines una història que a nosaltres ens sembla que necessita vuit volums per matisar-la.

La dificultat principal, segons l'autor, és explicar que molts catalans són nacionalistes i que aquesta paraula a Catalunya no té el contingut negatiu que té a Alemanya. També és complicat lluitar contra la visió que els corresponsals dels diaris alemanys, que viuen a Madrid i estan intoxicats per la premsa de Madrid, donen sobre Catalunya. Unes intoxicacions que són la causa que aquests dies de Fira molts diaris alemanys hagin arribat a afirmar que a Catalunya es persegueix el castellà, com si es creguessin més la Peri Rossi de l'Uruguai que el Klaus-Jürgen Nagel, alemany com ells.

Només dues petites coses, molt petites: la gran nevada no va ser el gener de 1963 sinó per Nadal del 1962, i als llocs on no es cuina amb oli no es fa amb mantega sinó amb llard, que és diferent. El que passa és que hi ha tants catalans que per influència del castellà diuen mantega per llard i «mantequilla» per mantega que arriben a confondre Nagel a l'hora d'informar-se. Perquè es vegi si el castellà està perseguit: no sabem ni què mengem.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Una exposició «críptica» i «poètica»

>El govern pagarà als joves una subscripció als diaris per promoure la lectura

>Montilla: «El problema del castellà no és el català»

>Günter Grass plasma la seva visió ruda i lírica de l'Empordà en deu dibuixos

>La Renaixença: un enigma?

>Èxit del mètode d'aprenentatge de català per a nouvinguts analfabets

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.