Vint dies després de l'apagada que va afectar 330.000 clients d'Endesa, el president de la companyia compareixia al Parlament per confrontar la seva versió dels fets amb la del president de REE. La caiguda del cable d'Endesa sobre la subestació de REE de Collblanc va provocar l'apagada d'aquesta i l'afectació sobre la de Sants, i va deixar 40.000 habitatges sense llum. Fins aquí estan d'acord les versions de les dues companyies. Però mentre el president d'Endesa, Manuel Pizarro, assegurava que el curtcircuit provocat per la caiguda del cable va quedar confinat a Collblanc, REE sosté que van quedar aïllats els dos primers curtcircuits però no el tercer, que va ser d'una «extraordinària intensitat» en colpejar el cable caigut el capçal del cable d'unió entre les subestacions de Collblanc i Urgell i que mantenia la tensió des d'Urgell i Maragall. Aquest potent curtcircuit va danyar les caixes de seguretat de descàrrega a terra del cable de Collblanc a Urgell i va ser aturat en aquesta darrera subestació, que també es va desconnectar i va deixar sense llum milers de clients més a l'Eixample i les Corts. Però, quinze segons després, començava un incendi a la subestació de Maragall, que explica que barris sencers de la ciutat estiguessin tres dies sense electricitat. El president de REE, Luis Atienza, va admetre que encara no hi havia cap explicació de l'incendi que va destruir totalment la subestació de Maragall però que els aparells de mesura no registraven cap caiguda de tensió a la seva xarxa de 220 kV i que els pèrits no descarten que l'origen sigui en una tensió inferior, per tant, en una de les línies d'Endesa.

Per Pizarro, el cable d'Endesa va caure a Collblanc perquè va patir sobretensions de la xarxa de transport de REE en les setmanes, dies i hores anteriors com a conseqüència de 60 desconnexions a la xarxa de 220 kV. També una cosa semblant hauria pogut passar, segons ell, a la subestació de Maragall. Per Atienza, Endesa manipula aquesta dada perquè, segons ell, la xarxa de transport només va patir dotze desconnexions les setmanes anteriors, un nombre normal, i la xifra de 60 correspon a les aturades automàtiques de les línies en resposta a les dotze desconnexions. Per ell, els canvis de tensió patits pel cable d'Endesa no van superar els 0,1 graus d'oscil·lació tèrmica, encara menys del que pateix un cable quan un «núvol passatger» li tapa el sol. Pel president de REE l'única explicació a la caiguda del cable és el deteriorament per manca de manteniment.

En qualsevol cas, aquell mateix dia es recuperava el subministrament a les subestacions de Collblanc, Sants i les Corts. Pel dany a les caixes de descàrrega a terra, la d'Urgell no es podia recuperar fins a les tres de la matinada del dia següent i afectava 30.000 abonats. El gran problema quedava per al dia següent amb els 80.000 clients que s'havien quedat sense energia a Maragall. La impossibilitat de reparar una subestació totalment cremada i la manca d'alternatives de subministrament des d'aquesta va deixar-los encara sense electricitat dos dies més.

Per REE, aquest és el gran dèficit de Barcelona. La xarxa de subministrament d'Endesa és excessivament radial i poc mallada, és a dir, que cada barri s'alimenta d'una única subestació i no està connectat en cap altra de reserva. No és el cas de Madrid o València. El juliol del 2004, un gran incendi en una subestació propera al barri madrileny d'Atocha deixava 40.000 clients d'Unión Fenosa sense llum. El novembre següent, un altre incendi en una subestació d'Unión Fenosa propera a Vallecas en deixava 250.000. El maig d'enguany, una explosió a la subestació de Patraix d'Iberdrola a València en deixava penjats 50.000. En els tres casos l'apagada va durar hores però no dies perquè hi havia alternatives de connexió. A Barcelona, 10.000 clients d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Gràcia i l'Eixample van estar-se sense electricitat dos dies i mig.