Acord en què el pla general determinarà el futur de Santa Coloma, però mentre l'oposició reclamava una revisió, Solà, alcalde i cap de CiU, el considerava vàlid pendent tan sols de les actualitzacions necessàries. Riera, cap de Colomencs pel Canvi, assenyalava que les modificacions puntuals que s'hi havien fet responien a obscurs interessos personals.

La unanimitat va tornar a deixar-se veure en el tema de les variants. Roura, del PP, va assegurar que la situació actual del trànsit donava una imatge degradant de la ciutat i tots van coincidir en l'urgència de les variants que connectin la carretera de Castanyet i el polígon, amb la carretera d'Anglès. Pel que fa a l'urbanisme i el creixement de la població es va utilitzar símil de la taca d'oli excepte en el cas de Bruset, d'ERC, que va parlar d'un ou ferrat, en què el nucli vell seria el rovell i els barris la clara, que s'estendria al seu entorn.

Solà va reconèixer que hi havia hagut molta tensió a causa de la pressió constructora i va recordar que des de l'Ajuntament es va proposar una moratòria de llicències d'un any però que l'oposició tan sols la va acceptar per la meitat.

La falta d'aparcaments va ser un altre tema tractat i aquí tothom hi va aportar la seva solució, ja fos el pati de l'escola de La Salle, proposta de Reixach, del PSC, o a sota el firal, com suggeria Riera. Reixach va plantejar la necessitat d'un aparcament especial per a camions vigilat i amb serveis.

Respecte al sòl industrial, es va recordar que el polígon ja estava a punt i que Ramos, cap de l'Entesa per Santa Coloma al·ludia a uns estudis que asseguren que de sòl industrial a la comarca en sobra. Solà va assenyalar que hi ha empreses colomenques que volen ampliar-se, però no tenen on fer-ho.

La unanimitat del «no» a la MAT va venir carregada de matisos, des del «ni aquí ni enlloc» de Ramos fins al «més lluny possible» dels altres o la possibilitat del soterrament que apuntava l'alcalde. És un tema ideal per llançar-se els plats pel cap (que si «tu dius una cosa aquí i una altra a Barcelona», que si «tu no has fet res», que si «jo ho sóc més que tu» etc.)

Quan va parlar dels equipaments Solà es va mostrar pletòric pel que s'havia fet i pel baix nivell d'endeutament. Riera li va saltar a la jugular preguntant que com era que havent-hi tants diners els carrers estaven tan malament. Es va parlar de la piscina coberta, d'un futur hospital, d'una escola d'oficis i del poc respecte que es té de les ordenances especialment pel que afecta al soroll.