dijous, 24 de maig de 2007
> Mar de fons
Quan algú es creu en la necessitat d'aclarir que no es presenta per cap interès particular i que no té terrenys en determinada finca, ja es veu a venir que hi ha un mar de fons prou enverinat per contaminar bona part del debat. Galobardes va usar en tot moment una duresa implacable contra Postigo a qui va acusar de viure en la fantasia i vendre fum. L'actual alcalde va esgrimir com a defensa el grau de compliment de les 55 propostes del seu projecte (23 de realitzades i 20 d'iniciades) i va assumir que quan es governa «no sempre es pot acontentar tothom». Santamaria, en aparença força conciliador, va reconèixer que ningú no és perfecte i va utilitzar la retòrica de l'interès del poble versus la ideologia política. Comas i Torrent ho tenien més fàcil –no patien atacs– per anar explicant programa, programa i programa. I a Gil se'l va veure obsessionat amb la salut fins al punt d'assegurar que «a Llagostera la sanitat no té cura». Abans s'havia referit a les polítiques socials com a polítiques sexuals. Un lapsus?
|
