«Quan em poso les botes sóc un altre.» Ho diu el candidat del PSC a Artesa de Segre, Josep Galceran, que, a més de la política, té entre les seves passions el ball country. Intenta practicar-lo setmanalment –«si no, en vas perdent el fil»– i ho fa amb el Grup de Country Baldomar L-136. Ja fa sis anys que dissabte al vespre es calça les botes camperes –poca broma, que fa un 48–, es posa el cinturó i, barret a la mà, es reuneix amb una colla de seguidors en un local per practicar aquest estil musical sorgit als Estats Units. Balls en línia, en parella..., de tot i força. L'afició no només queda en les quatre parets, ja que el grup fa sortides per exhibir les seves dots com a ballarins. Van ampliant el repertori. Alguns dels membres del grup, entre ells l'esposa de Galceran, la Maria, es baixen coreografies d'internet i les posen a prova amb el grup. «La meva dona en sap molt», reconeix amb orgull. Galceran combina l'afició amb la feina –té una granja de conills a Baldomar, un dels 21 nuclis d'Artesa– i la política. És regidor a l'oposició en una localitat on CiU governa amb cinc representants. ERC en té quatre, ell és el del PSC i el PP també en té un. Durant aquest mandat ha estat responsable dels nuclis agregats d'Artesa de Segre, és a dir, l'enllaç entre l'Ajuntament i les 21 pedanies. Abans de la campanya va oferir «un pacte per treballar en un govern multicolor tots junts». La proposta va ser rebutjada.

Galceran està esperant els resultats de diumenge. També els està esperant el cantant del grup lleidatà The Companys, David Masot, candidat, com a independent, per CiU a Maials. Masot ja fa vuit anys que és regidor al municipi, on ara la federació és a l'oposició, i en aquestes eleccions es presenta per primer cop com a alcaldable. La diferència d'un regidor entre el PSC (4) i CiU (3) fa que tingui possibilitats de convertir-se en el nou alcalde de Maials. «Si ho fos compartiria molt les labors de l'Ajuntament», assegura, ja que, com Galceran, pensa que en un municipi petit l'important és unir esforços per treballar pel poble més que no pas les sigles. Ell, però, va optar per CiU perquè està «molt content amb la feina que s'ha fet, ja des de l'època de Pujol, de suport al territori», i sempre deixant clar: «El que m'estimo és el poble.» Combinar el grup i la política no és fàcil, i menys quan s'està en campanya i, menys encara, quan The Companys prepara el seu nou disc per a l'octubre. «Estic bastant estressat», reconeix. El grup va néixer el 1993 i el 2002 va editar el primer disc, Apuja't la bragueta, al qual han seguit d'altres com ara Ni polític ni correcte i treballs com ara la banda sonora de la sèrie de TV3 Lo Cartanyà. El cantant veu paral·lelismes entre el treball a The Companys, «tot ho fem molt entre tots», i la feina en un Ajuntament.

PUIG I EL TENNIS TAULA
ERC també té candidats populars, com ara Rafel Faixedas, membre de Teatre de Guerrilla i número 13 per Arbúcies. L'alcaldable dels republicans a Calella, Jaume Puig, per exemple, és conegut per la seva vinculació amb el tennis taula. Jugador i entrenador, ha passat per les màximes categories i del 1993 al 1995 va ser el director tècnic de la selecció estatal femenina. Va viatjar a la Xina, Txèquia, Eslovàquia i Polònia... «Era incompatible amb la política», assegura l'alcaldable, en aquest mandat responsable d'Hisenda, Recursos Humans i Esports. Des de l'entrada a l'Ajuntament, participa en campionats a Catalunya i entrena l'equip femení del Calella, que juga en la màxima categoria estatal i en la lliga europea. Reconeix que fer compatible esport, política, família i la feina com a comptable, en campanya, és «increïble». Un cop passi, «es porta millor», diu comptant els dies que falten fins diumenge.