«Toreig a cavall. Sis toros de les ramaderies de Castillejo de Huebra per als toreros Fermín Bohorquez, Leonardo Hernández i Diego Ventura.» Aquest era el cartell a la plaça Monumental de Barcelona el cap de setmana passat, quan fa més de tres anys que el ple de l'Ajuntament va declarar Barcelona «ciutat antitaurina», sense que això hagi tingut cap conseqüència, si s'ha de jutjar per l'ambient al voltant de la Monumental diumenge passat, abans de l'inici de la cursa de braus: un formiguer de gent avançava, decidit, en direcció a la plaça.

«Barcelona és una de les poques ciutats que té dues places de toros i volen que siguem una ciutat antitaurina. Com s'entén això?», es preguntava un aficionat, deixant ben clar que per a ell la declaració municipal –aprovada el 6 d'abril del 2004 amb votació secreta per 21 sufragis a favor, 15 en contra i dos vots en blanc– no tenia ni cap ni peus. «Què volen? Esborrar la nostra història?» Més indignades encara es mostraven dues parelles, preparades per a una tarda de toros amb gorres al cap, ulleres de sol i ampolles d'aigua: «Els toros no els maten al mig del carrer i cadascú és lliure de veure el que vulgui. No ens poden condicionar en una democràcia.»

I com a democràcia, al voltant de la Monumental, diumenge hi havia veu per a tothom: la Plataforma per la Defensa de la Festa va muntar una paradeta davant d'una de les entrades per recollir firmes a favor de les curses de braus. «El novembre del 2005, quan es va celebrar el congrés Toros al segle XXI a l'Ateneu de Barcelona, ja havíem recollit 617.000 firmes», va assegurar Luis Corrales, director de la plataforma, que diumenge lluïa una pancarta que deia: «Barcelona taurina.» «Ara suposo que ja devem tenir prop de 800.000 firmes.» Això sí, recollides a tot l'Estat i no només a Barcelona.

A l'altra cruïlla, al carrer Marina, una desena més de manifestants també protestaven, però en aquest cas amb pancartes en anglès que deien: «Toros sí, toreros no» i «Aturem les curses de braus, no més sang». «Els lemes són en anglès perquè els adrecem als turistes, que vénen a veure les curses de toros i no saben què es trobaran», justificava Lluís Villacorta, portaveu dels concentrats, que es queixava que aquell cap de setmana havien hagut de manifestar-se a metres de distància de la Monumental perquè els Mossos d'Esquadra els ho havien demanat per evitar enfrontaments. «Des de fa tres anys vinc a manifestar-me cada cop que hi ha una cursa de braus, i ja m'han agredit tres vegades.» Malgrat això, en Lluís assegura que en les properes eleccions municipals no votarà el Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA), que es presenta a Barcelona, Amposta i Camarles. «Nosaltres ens manifestem sempre i no només quan hi ha eleccions. I vostè sap què suposa estar aquí plantat els caps de setmana de juliol i agost, amb la calor que fa?» L'opinió no és aïllada: Iolanda, una altra manifestant antitaurina, també diu que ella no votarà el PACMA –«jo defenso els animals sempre, i no només en campanya electoral»– i tan sols la Felisa admet que ella ja els va donar suport en les eleccions parlamentàries i els tornarà a votar «encara que no servirà de gaire».

«Barcelona, ciutat antitaurina? No, no en sabia res», contesta un turista coreà totalment sorprès i que es deixa fotografiar davant de la Monumental amb l'entrada que ha comprat per veure el toreig a cavall. La resposta és generalitzada entre els estrangers. A les set de la tarda, quan no fa ni mitja hora que la cursa ha començat, surten espectadors de la plaça: «Marxem perquè no ho podem aguantar més. Pensàvem que era un espectacle de cavalls», expliquen plorant tres noies de Malàisia. Marta, que és catalana, també deixa la plaça amb la seva filla adolescent, però diu que no ha demanat que li tornin els diners: «Hem estat nosaltres, que no hem sabut escollir bé.» Una entrada per a la cursa de diumenge costava de 23 a 100 euros, segons el lloc escollit per veure l'espectacle.