L'urbanisme i la situació econòmica de la ciutat van ser els capítols en què les desavinences van fer-se més notòries mentre que la política social va generar més punts de contacte. La necessitat de revisar un pla general en vigència des de l'any 1982 i que, segons el candidat de CiU, té el rècord Guinness de les comarques gironines en modificacions, va ser una demanda unànime per part dels quatre aspirants. Romaguera, però, va defensar les modificacions puntuals com una eina efectiva per adaptar el pla a les necessitats canviants.

Després de repassar el mal estat dels carrers i la precària situació d'alguns edificis de la zona centre, pels quals es va reclamar un pla de remodelació, l'enganxada va arribar amb l'edifici que s'està construint a Torre Maria, un exemple de corrupció, segons Yruela, per la massificació que representa. Sais va denunciar el canvi de criteri de l'Ajuntament en aquest cas ja que on anava una biblioteca hi ha acabat havent un bloc de pisos. Romaguera va defensar l'utilitat de l'edifici per separar dos espais diferents.

Teixidor, cap de d'ICV, va reclamar la inclusió d'algunes zones a la llei de barris i posteriorment es va enganxar amb Escaned, sobre els habitatges de protecció oficial, recordant-li el paper del seu partit en l'aprovació de la llei de l'habitatge. Yruela va demanar que en l'accés als habitatges protegits tinguessin prioritat la gent de la Bisbal i Teixidor l'hi va preguntar què volia dir ser «de la Bisbal», i quants anys d'empadronament calien. Sobre la situació econòmica de la vila hi va haver unanimitat entre els quatre aspirants que la cosa anava malament i que l'Ajuntament no havia fet les polítiques de promoció i suport als diferents sectors econòmics. Romaguera va replicar dient que no creia que la situació econòmica fos dolenta i que calia ser realistes que el pes de la Bisbal era el que era i no es podien fer gaires il·lusions. A través de l'urbanisme, va dir, s'ajuda als sectors econòmics.