L'aparició de la candidatura de la CUP ara fa quatre anys ja va suposar una petita convulsió en la dinàmica electoral de Vilafranca del Penedès, on la creixent bipolarització (PSC-CiU) havia relegat els partits més petits a mantenir-se com a espectadors d'eterns partits de frontó. La CUP va aparèixer com una oportunitat per introduir noves idees i una manera diferent d'entendre la política davant un govern encapçalat pel PSC des de les primeres eleccions democràtiques i una oposició adormida. L'aparició de la CUP a escena va coincidir amb el canvi de cap de llista de CiU. Pere Regull va trencar els motllos que la federació nacionalista havia fet servir els últims anys i va passar de la serenor, la comprensió i la repetida abstenció a l'atac. Regull es perfilava com un candidat a la recerca de l'alcaldia. Ara, quatre anys després, Regull s'haurà de disputar l'alcaldia amb Marcel Esteve, que compta amb el rèdit d'haver estat alcalde durant tres anys i mig. Concretament Esteve va substituir Joan Aguado –que va ser alcalde durant 18 anys– quan aquest últim es va incorporar al cos polític de la Generalitat com a director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi. En el moment que Marcel Esteve va arribar a l'alcaldia va oferir col·laboració a ERC, que havia passat els últims anys picant l'ullet als socialistes però sense atrevir-se a fer el salt mentre Aguado es mantingués com a alcalde.

La decisió d'ERC d'incorporar-se en el govern va topar amb un sector crític dins del partit, però el portaveu republicà a l'Ajuntament, Ramon Xena, va intentar treure rèdit de la seva acció de govern. Les crisis cícliques del pacte de govern van obligar Xena a denunciar la manca d'informació a què el sotmetia el PSC i els problemes de confiança que hi havia entre els socis. Les crisis de govern van passar factura a ERC, que el setembre de l'any passat ja va optar per buscar un candidat de consens prescindint de Xena –regidor des del 1987–. Així és com Pep Quelart, que ja havia format part d'un corrent crític amb Xena el 2005, es va convertir en cap de llista dels republicans a Vilafranca.

Les apostes dels partits pels seus candidats van arribar de la mà de diferents temes que han marcat el ritme del mandat passat a l'Ajuntament de Vilafranca. Les obres de cobriment de les vies del tren, la imposició feta per l'Estat de la construcció de la base de muntatge del tren d'alta velocitat (TAV) i la seva base de manteniment, l'aparició de la plataforma en defensa de la vegueria pròpia del Penedès i el pla per a la requalificació de la zona del carrer Comerç –que passaria de ser una zona industrial a ser una zona residencial– han marcat els punts d'inflexió del mandat.

L'alcalde de Vilafranca i candidat a la reelecció, Marcel Esteve, creu que la majoria de ciutadans ja saben què han de votar molt abans de la campanya electoral i, per tant, pensa que els vots es guanyen demostrant la validesa durant els quatre anys de govern. Esteve es presenta a la reelecció amb una campanya positiva –«Sí a Vilafranca»– per reforçar la idea del compromís amb la ciutat. En vista d'aquesta idea, el candidat de CiU ha apostat per remarcar la idea que s'ofereix com una alternativa de govern. Regull, amb la frase «Ara toca canvi», busca el vot d'aquells que combreguen amb CiU i, a més, el suport d'aquells que volen provocar una alternança en el poder municipal de la ciutat. El candidat d'ERC, Pep Quelart, ha apostat per un eslògan de campanya directe i clar: «Amb tu.» ERC es presenta a les eleccions conscient de la pèrdua de suport que pot suposar la crisi oberta en el si del partit a causa de la renovació obligada de Ramon Xena. Dijous passat, a la nit, Xena va dir en l'últim ple del mandat que «encara a hores d'ara» defensa el partit, tot i que no va assistir a la presentació pública del nou alcaldable amb Josep-Lluís Carod-Rovira. Al difícil context que ja tenen els partits que tradicionalment es presentaven a les eleccions, s'hi afegeix la candidatura de la CUP, que vol consolidar el seu espai com una alternativa d'esquerres coherent, i les candidatures de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que ja ha proposat que el butlletí municipal sigui bilingüe, i Plataforma per Catalunya, que es presenta amb la intenció «no d'anar contra els immigrats», sinó de «resoldre» problemes vinculats a aquest col·lectiu. Aquestes dues candidatures poden ser els pitjors enemics del PSC i del PP, tal com reconeix el candidat popular, Josep Ramon.