| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dissabte, 28 d'abril de 2007
>

Rècord en llistes i candidats

Esquerra aspira a consolidar-se com la tercera força municipalista i a escurçar distàncies amb CiU i el PSC

ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
ERC fa front a les eleccions del 27 de maig amb l'optimisme del creixement. Els republicans preveuen consolidar-se com a tercera força municipalista a Catalunya –una posició que ja havien assolit el 2003– i reduir les distàncies que els separen de CiU i el PSC en nombre de vots, regidors i alcaldes. A priori, ja les escurcen amb el nombre de llistes. En presenten més que mai: 745 arreu dels Països Catalans i 690 al Principat, el que suposa un 73% dels municipis de Catalunya. 2.000 dels 7.200 candidats que hi figuren aspiren a convertir-se en regidors, 200 a obtenir alcaldies, i volen ampliar fins a 20 i 200 els diputats provincials i els consellers comarcals. En plena cursa electoral, no neguen que el vent de la presència al govern de la Generalitat els bufa a favor.


+ Ve de la plana anterior

Esquerra es presenta a aquestes municipals amb més llistes que mai en la seva història. En les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, les de 1979, els republicans es van examinar a les urnes amb 109 llistes. La xifra va anar creixent comici rere comici, amb algunes ascensions sobtades. De les 193 de 1991, van pujar a les 397 de 1995; un any abans que Josep-Lluís Carod-Rovira substituís Àngel Colom com a secretari general del partit. El 2003 en van presentar 564, gairebé 200 menys que aquesta convocatòria, en què concentren més ambicions que mai. El nombre de candidatures d'Esquerra ha crescut globalment un 32%, i un 25% al Principat. Aquest esforç d'«extensió territorial» es fonamenta, segons els republicans, en la feina feta els darrers quatre anys. Però a ningú se li escapa que si ERC és optimista és perquè, com a soci del govern de la Generalitat, juga amb avantatge. El candidat republicà a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Portabella, va admetre dijous sense anar més lluny que formar part de l'executiu ha estat un factor «no gens menyspreable» per incrementar les llistes. I és que sempre és més atractiu per als ciutadans decantar-se per un partit que té un referent al govern.

Al marge de l'augment quantitatiu, ERC s'ha proposat també un canvi «qualitatiu». Així ho va explicar el seu secretari de política municipal, Eduard López, que va garantir que els candidats poden «desenvolupar una tasca als ajuntaments amb responsabilitat». Municipis com Mataró, Terrassa i Sabadell han canviat, a més, de cap de llista, gràcies a un «important esforç de renovació». També han volgut incrementar la presència de les dones: en pobles de menys de 5.000 habitants se situen en un 35%, encara que l'esforç per la paritat no és obligatori.



JA TENEN 7 ALCALDIES.
Gairebé un mes abans dels comicis, Esquerra té assegurades set alcaldies. A Blancafort (Conca de Barberà), Olost i Lluçà (Osona), Sant Feliu de Sasserra (Bages), Palau-sator (Baix Empordà), Sant Guim de Freixenet (Segarra) i l'Espluga Calba (Garrigues) són l'única força que s'hi ha presentat. Els republicans tenen candidats a totes les poblacions de més de 10.000 habitants, i es presenten en 317 dels 334 municipis més grans de 2.000 habitants. Sobre el mapa de comarques, creixen en 32 de les 41 en què es divideix el territori. Al Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Pla de l'Estany, Pla de l'Urgell i Garraf concorren a tots els municipis. Tot i que a les comarques de la regió metropolitana de Barcelona és on es presenten en més ciutats –al Baix Llobregat i el Vallès Oriental gairebé arriben al ple–, és a les comarques de Lleida i Girona on el creixement de les candidatures ha estat més notable.

AMB L'ÈMFASI A BARCELONA.
Durant la campanya electoral, Esquerra concentrarà bona part dels seus esforços a consolidar i guanyar representativitat a la capital del país. Fa mesos que Portabella s'ha convertit en un portaveu habitual en les rodes de premsa que segueixen les executives nacionals del partit amb l'objectiu de guanyar visibilitat amb vista als comicis. Una presència que s'ha vist afavorida pel fet que els líders d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, són al govern. Amb el partit en mans d'un Xavier Vendrell que intervé de manera contundent però esporàdica en el debat polític, Portabella acapara els micròfons i les fotografies habituals dels dilluns, fins i tot més que la mateixa portaveu d'Esquerra, Marina Llansana. Només per estadística, ERC augmentarà per lògica arreu el nombre d'alcaldes i regidors, però un bon resultat a Barcelona, al costat del còmput global de vots, és bàsic per poder fer un balanç positiu. És per això que els republicans volen centrar bona part de l'atenció mediàtica de la campanya a Barcelona. Gairebé cada matí, Portabella difondrà el programa electoral sovint acompanyat de Carod o Puigcercós, que protagonitzaran igualment un míting cada vespre. ERC juga fort i ha planificat quinze dies de campanya intensa que manifesta igualment la voluntat dels republicans d'estendre's en xarxa pel territori, esgarrapant el vot nacionalista, i aprofitant que CiU ha perdut alcaldables i podria afeblir-se davant de l'amenaça del tripartit.

Carod i Puigcercós es desplaçaran per donar suport als candidats de Girona i Lleida –on volen tornar a ser decisius en la composició dels ajuntaments que ara governa el tripartit–, a Tarragona, Figueres, la Seu d'Urgell i Tortosa, entre molts d'altres. A Barcelona s'emplaçarà l'acte central de campanya, que es clourà a Lleida i s'iniciarà a Santa Coloma de Gramenet; un pes pesant del Barcelonès Nord i feu socialista, on els republicans no tenen representació però aspiren a aconseguir-la.



CAP ALS 2.000 REGIDORS I 200 ALCALDES.
El 2003, 414.549 ciutadans van donar suport a ERC a les urnes. El resultat global va ser de 1.283 regidors al Principat i 114 alcaldes, segons dades del partit. Amb vista als pròxims comicis. Carod va situar l'horitzó en 200 alcaldies i 2.000 regidors. També aspiren a arribar a 20 diputats provincials i a 200 consellers comarcals. Ara disposen de 2 diputats per Barcelona, 5 per Girona, 2 per Tarragona i 4 per Lleida. Sumen 159 consellers comarcals i ocupen la presidència dels consells d'Osona, el Montsià, el Ripollès i l'Alt Penedès.

LA DIRECCIÓ «NO DONARÀ CONSIGNA» PER ALS PACTES.
Així ho va assegurar el vicesecretari general de coordinació interna d'Esquerra, Xavier Vendrell. Les federacions i seccions locals decidiran sense que l'aparell del partit prioritzi per formar aliances el PSC i aposti, per tant, per la fórmula tripartida. Amb el mapa a la mà, en aquelles poblacions on Esquerra Republicana té l'alcaldia però no governa sola, CiU i els socialistes gairebé empaten com a socis preferents. Sobre el total de pactes, els republicans comparteixen 101 acords de tot tipus amb els socialistes (incloent-hi les aliances que completen altres partits) i 77 amb CiU.

ACORD MUNICIPAL, LA MARCA BLANCA.
El secretari de política municipal d'Esquerra xifra en 165 les llistes amb denominacions específiques, fet que no exclou que hi siguin les sigles d'Esquerra. CiU ha anunciat que impugnarà les candidatures del tripartit en què no aparegui el nom de les formacions i s'«amagui» sota les sigles de les segones marques. Acord Municipal és la d'Esquerra, i CiU ha comptat 195 llistes en què apareix AM tota sola. López va censurar que la federació vulgui frenar amb aquesta estratègia el creixement dels republicans, que han treballat contra una hegemonia que CiU ha estès al territori fonamentada en el govern del país.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>ERC utilitza l'aval de la feina feta

>El PSC de Vilafranca confia en ICV per mantenir-se i CiU busca nous suports

>Les CUP doblen el nombre de llistes que van presentar el 2003

>ICV retreu al PSC i a ERC que presentin «marques blanques» i «llistes de fum»

>Arnau (ERC) fa una llista amb gent de tots els barris

>ICV-EUiA promet que moure's en bus per Badalona serà tan senzill com agafar el metro

>Zapatero entra en campanya per Hereu i el cita per desencallar ara la cessió del castell de Montjuïc

>CiU demana el suport dels votants socialistes que comparteixin les crítiques de Maragall

>«Portabella m'ha seduït»

>«Volem trencar una majoria absoluta que ha estat nefasta»

>«Hi ha alguna cosa que emocioni més que fer política de proximitat?»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.