Tant Zapatero com la ministra de Foment han deixat clar darrerament que, al costat de Madrid, Barcelona tindrà el 2010 un aeroport de referència al sud d'Europa que distribuirà i connectarà vols internacionals. El mateix president espanyol no ha dubtat a utilitzar la definició de «hub intercontinental» per referir-se als plans que el seu executiu té per al futur proper del Prat. És l'aspiració i la reclamació de les administracions, els empresaris i l'opinió majoritària expressada als mitjans de comunicació de Catalunya. Però la decisió final la tenen les companyies aèries i ara per ara cap té un projecte semblant a curt termini per la competència d'un mercat que s'enfoca en l'àmbit europeu i al qual queden poques portes per obrir.

Respecte a la responsabilitat política, el govern espanyol reivindica haver complert el pas imprescindible: ampliar les instal·lacions de l'aeroport barceloní perquè les companyies puguin fer-hi el seu centre de connexió de vols entre continents. Ningú posa en dubte que la nova terminal sud està dissenyada i dimensionada per permetre-ho. El potencial el té. Els darrers dos anys ha estat l'aeroport de la Unió Europea que ha crescut més, en sis milions de passatgers, fins a situar-se en 30 milions anuals. Amb la nova terminal sud, l'aeroport tindrà capacitat per arribar als 55 milions de passatgers anuals en la perspectiva de l'any 2015, però podrà situar-se en els 70 milions amb la construcció d'una terminal satèl·lit contigua a la T-Sud. Les companyies estan satisfetes amb aquestes possibilitats que s'obren per l'augment de capacitats en viatgers però destaquen encara més el fet que l'aeroport del Prat podrà passar de les seixanta operacions d'aterratge i enlairament en una hora a les 90, de manera que s'obre la porta a un augment important de nous vols i, per tant, també de nous destins. L'administració estatal afirma que la T-Sud estarà preparada per a la connexió de vols i que el procés d'adjudicació dels espais a les companyies o aliances aèries donarà prioritat al concepte de hub intercontinental però comptant sempre que s'ha de mantenir un equilibri de creixement amb les terminals A, B i C actuals per evitar que un espai quedi ofegat per saturació i l'altre, desert. Per fer possible la connexió de vols s'han de reduir els temps d'enllaç per als passatgers, de manera que també es prioritzarà que les companyies de cada aliança puguin treballar costat a costat en la mateixa terminal. En darrer terme, també caldrà analitzar els compromisos concrets de cada companyia o aliança pel que fa a l'expansió en vols, inversions, operacions i passatgers a quatre o cinc anys vista, segons fonts properes a l'adjudicació.