La terminal sud és, juntament amb la tercera pista, una peça clau de l'ampliació de l'aeroport del Prat. Una ampliació que es va dibuixar en el pla director aprovat pel Ministeri de Foment l'octubre del 1999. La vella torre de control ofereix una bona panoràmica de l'estructura del nou edifici, que ha estat dissenyat amb una planta en forma d'espasa pel taller d'arquitectura de Ricard Bofill. Tal com explica el director de l'aeroport, Fernando Echegaray, amb la terminal sud es reduiran els temps de connexió entre vols i s'incrementarà la capacitat d'absorció del trànsit de passatgers. Un cop estigui acabada la terminal, i amb la tercera pista en ple funcionament –aquesta plataforma es va inaugurar el setembre del 2004–, l'aeroport del Prat arribarà al 2015 als 40 milions de passatgers anuals. El 2005 es va tancar amb 27 milions de passatgers i les previsions per al 2006 són de 30 milions. La capacitat aeroportuària del Prat no s'esgota, tanmateix, en els 40 milions, ja que quan la terminal sud arribi al seu límit es podrà créixer fins als 55 milions de viatgers l'any amb una terminal satèl·lit, un complex gairebé contigu a la nova terminal. La pista transversal separarà aquests dos edificis, però els passatgers hi podran circular per un túnel sota la pista. AENA, l'organisme dependent de Foment que gestiona l'aeroport del Prat, ha dissenyat l'ampliació de l'aeroport amb un sistema de dues terminals, perquè segons assenyala és el model que millor s'adapta a la configuració de l'aeroport, als requeriments de les companyies aèries i al trànsit d'aeronaus, passatgers i equipatge. Altres aeroports han adoptat també aquest model, com els de Munic, Barajas, Detroit i Heathrow. Els avantatges d'operar amb dues terminals són que es poden millorar les operacions en el camp de vol, ja que més del 65% dels moviments es faran en l'espai entre les pistes i es reduiran les necessitat de creuament entre pistes. Segons AENA també es millorarà el trànsit dels passatges, que es mouran en terminals senzilles amb desplaçaments curts. Això és important en un aeroport en què més del 60% dels vols tenen una durada inferior als 90 minuts. L'existència de les dues pistes ajudarà a diferenciar el producte de les diferents companyies aèries, sense que això comporti una terminal de primera classe i una altra de segona. Finalment, la construcció de la terminal no interfereix en el funcionament de l'actual, cosa que no hauria succeït si s'hagués optat per una ampliació de l'actual.

L'ampliació de l'aeroport es veurà complementada amb un espai de 70 hectàrees, per a hangars, plataformes d'estacionament i espais per a activitat de manteniment d'avions. Així mateix, hi haurà 10.000 places d'aparcament més.