El cara a cara que els candidats de CiU i del PSC no van fer en la campanya es va veure finalment ahir. Mas va superar el discurs de qüestionar l'autoritat moral de Montilla i la legitimitat del tripartit, però amb la mateixa contundència mostrada en els últims dies va carregar contra el que creu que serà un «govern de suma zero en ambició nacional» i que «no faci gaire soroll i aparqui els temes conflictius» després de l'anterior tripartit, que va titllar de «fàbrica d'abstencionistes».

«Vostè serà president i jo no, dediqui's a aquest edifici, que sigui fort i sòlid, però ocupi's també de l'ànima, perquè un país i un govern no són només edificis i parets mestres, sinó també ànima, emocions, ideals, anhels i somnis compartits», va demanar Mas a Montilla, amb un to respectuós –fins i tot el va arribar a felicitar per tenir «el més alt honor» de ser president. El convergent, això, sí, va retreure al socialista que els anteriors presidents mai s'haurien pres l'Estatut com «l'estació final de trajecte de la construcció nacional» del país ni tampoc «no se'ls hauria acudit mai dir que cal parlar menys de Catalunya i més dels catalans». Montilla va respondre a Mas matisant que l'Estatut «no serà l'estació final de res», perquè les «futures generacions hauran de tenir la possibilitat legitima de fixar-se noves metes».

A l'oposició, els convergents preveuen ser «constructius en les formes i en els grans temes de país, però també contundents i, si fa falta, implacables contra el desgovern, la mediocritat i la falta d'ambició». D'entrada, no volen confiar el desplegament de l'Estatut al tripartit i Mas ja va reclamar ahir que es faci un ple al gener per debatre «amb quins calendaris i de quina manera» caldrà fer-ho Montilla no va respondre si accepta o no el debat monogràfic.