El líder dels republicans va erigir la reedició del tripartit com una aposta decidida per la construcció d'un nou catalanisme «obert», «inclusiu» i «adaptat» al segle XXI. Una «estació de destí» que mira cap al futur i no cap al passat, que no es fixa en els cognoms de la gent ni en la llengua que parla a casa seva, i que fa d'«ascensor social» per als ciutadans del país. Sense renegar mai, això sí, «de la tradició del catalanisme». Carod va citar, de fet, Josep Narcís Roca i Farreras com a creador del concepte de «patriotisme social». I va expressar la seva voluntat de «continuar» la tradició de l'esquerra catalana, però fundada sobre unes noves bases i reorientada cap al futur. «El catalanisme d'aquest govern serà de construcció diària i sense complex d'inferioritat», va sentenciar.

El líder del PSC, José Montilla, va decantar-se també per un «catalanisme obert» i «popular», i va insistir en alguns dels punts del programa del nou govern sobre polítiques socials i culturals. Carod va replicar igualment al president de CiU, Artur Mas, que «qualsevol pacte de govern» l'haurien tancat «partits catalanistes», perquè cap de les formacions catalanes «té el monopoli del país».

El futur vicepresident de l'executiu va desgranar bona part de les propostes electorals que Esquerra va anar reiterant al llarg de la campanya electoral i que ara són al programa de l'Entesa, i va posar èmfasi en les polítiques que els republicans posaran en marxa des dels seus departaments. Pel que fa a la cultura i als mitjans de comunicació, va constatar la necessitat de «crear un espai propi de referències culturals». Va defensar, també, la reforma de la llei de la CCRTV.