Som exactament a l'equador de la campanya electoral. Poques són les propostes noves, més aviat es dóna voltes a temes ja plantejats, les acusacions mútues augmenten i, sobretot, s'especula amb el que passarà l'endemà de l'1 de novembre. Hi ha temes que són recurrents, un dels quals és la immigració. Sorprèn que un problema d'aquesta magnitud s'intenti resoldre amb propostes que semblen fetes a la lleugera. Com pot Convergència i Unió plantejar-se donar un carnet per punts a algú que no té resoltes les seves necessitats més bàsiques?

L'obligació dels polítics abans d'exigir és facilitar els mitjans per poder portar una vida digna, que vol dir, almenys, una feina i un habitatge en condicions. Aquesta és la millor manera d'integrar, després vindrà l'aprenentatge de la llengua i la cultura del país d'acollida. No cal carnet, ni notari. Cal incrementar les despeses socials i regular l'entrada dels ciutadans vinguts d'altres països, ja que la capacitat d'acollida és limitada. Els fets són els que obriran el camí per arribar a una solució del que molts qualifiquen el repte més important de Catalunya, on dels set milions d'habitants gairebé un procedeix de la immigració.

Montilla es va veure també durant aquelles setmanes amb el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, i al setembre, quan ja era candidat, amb el president d'ICV, Joan Saura, i també s'ha vist amb els líders catalans a Madrid, en trobades que el PSC situa en la més estricta normalitat. El mateix candidat socialista –que divendres en el debat de TV3 va revelar l'existència d'una reunió de Mas amb la cúpula del PP a Doñana abans de les eleccions catalanes del 2003– va confirmar ahir la reunió amb Mas, va detallar que va ser en un restaurant de Barcelona i va dir que Mas estava preocupat perquè no sabia quan convocaria les eleccions Pasqual Maragall. L'equip de Montilla, però, va confirmar que també van parlar de tancar files davant del descrèdit de l'Estatut que intentava el PP i la seva Brunete mediàtica. Les mateixes fonts van considerar que un dinar no és el mateix que passar un cap de setmana «amb uns amics», en referència a la reunió de Doñana confirmada per Mas –i que només coneixia Jordi Pujol, aleshores president– amb Mariano Rajoy, Eduardo Zaplana i Jaume Matas. Els socialistes insinuen que Mas i el PP van parlar d'una entesa en el nou cicle electoral, tot i que Mas assegura que Rajoy va plantejar un suport de CiU al govern espanyola a canvi que la federació fusionés el PP a Catalunya i moderés les demandes d'autogovern. Josep Piqué ho nega.

Els socialistes assenyalen que abans de la campanya de l'Estatut, Mas i Montilla ja van parlar més d'una vegada per telèfon per plantejar la defensa del text i que la mateixa nit de les votacions, Montilla va trucar a Mas i la resta de líders, inclòs Piqué. El PSC acusa CiU de filtrar la trobada de Mas i Montilla per frenar l'efecte que pot tenir el coneixement de la reunió de Doñana. Presumeixen que ells admeten les trobades i no les neguen com CiU quan, en plena precampanya, es van reunir Mas i Carod. Totes les reunions, convenientment filtrades, serveixen estratègicament. A Carod, la reunió amb Mas li va facilitar l'equidistància.

BUSH, HAIDER I BERLUSCONI
De fet, un dels grans arguments del PSC –i d'ICV– en la campanya és equiparar CiU amb la dreta i el PP. Ahir el número sis Ernest Maragall va situar la federació al costat de George W. Bush, Silvio Berlusconi i Jorg Haider. Va acusar CiU de «copiar» les polítiques més conservadores de Bush –importades per «l'ultraliberal Xavier Sala i Martín»–, inspirar-se per la campanya en el populisme de Berlusconi i el seu Contracte amb els italians i en l'ultranacionalista Haider en el cas del sistema de crèdits per als immigrats. Enfront d'això, Mas va acusar Montilla d'haver basat la llei d'horaris comercials que va impulsar com a ministre en un decret de «liberalització radical» de Rodrigo Rato, de l'any 2000. Mas s'esforça tota la campanya per desmarcar-se de l'actual PP i ahir va demanar un vot de càstig als populars que els porti a la moderació.