És una sort que a hores d'ara, després de molta especulació i misteri, els electors sàpiguen ja les cartes de cada partit pel que fa a les voluntats de pactes. D'una banda, CiU s'hi ha mullat de seguida: no arribarà a pactes amb el PP i, si pot, òbviament preferirà un acord que li permeti governar amb els mínims condicionants possibles. Pel que fa al PSC, ERC i IC, està confirmat que en cas de suma reeditaran el tripartit: el llenguatge i els gestos dels últims dies ha acabat de deixar clara aquesta preferència decidida. I, pel que fa al PP, només queda de manifest la seva completa solitud en el mapa política català.

Vam començar la campanya amb les cartes amagades i ara ja estan a la vista de tothom. És bo que els electors puguin decidir sabent-ho tot, i que hagi quedat ja arraconada tota ficció equidistant o ambigua. Ara tenim confirmat que, com ja s'insinuava, les eleccions són entre els presidenciables Mas i Montilla. No és que no comptin els altres, sinó que aquest ha resultat ser el joc. ERC ha cantat bastos, clarament. Per això Mas ha decidit anar a totes i cantar botifarra.

A nou dies per als comicis, Montilla els va recordar que «la majoria de les coses que afecten la seva vida quotidiana es decideixen aquí i no a Madrid» i els va dir que «tenen raons sobrades» per anar a les urnes. El candidat del PSC va desmentir els socis ecosocialistes i va presentar el seu com l'únic vot útil i «intel·ligent» d'esquerres perquè, en definitiva, passat l'1-N els dos únics candidats amb possibilitats reals de presidir la Generalitat són ell i Artur Mas. De fet, els socialistes presenten els comicis com una tria entre l'esquerra i la dreta, la serietat i «les ocurrències». La jornada de Montilla es va desenvolupar a l'àrea metropolitana. Va visitar, al matí, a l'Espai Avança, iniciativa del Ministeri d'Indústria, a Cornellà i va fer un míting a l'Hospitalet amb l'alcalde, Celestino Corbacho.

CATALÀ A LA UNIVERSITAT
Abans, havia participat en un esmorzar amb investigadors, a la UPC, on va advocar per tenir una «mentalitat oberta» i una «actitud flexible» en la utilització del català a la universitat per afavorir la presència d'estudiants i professors estrangers als centres catalans.