Es veia venir; quan s'acosta el dia de les urnes, la família convergent es veu impulsada a reclamar el vot útil. Els amics del candidat Mas saben que només faran impossible el govern del tripartit si aconsegueixen una victòria molt folgada i que, per això, els cal esgarrapar vots a populars i republicans. Als uns, assegurant polítiques conservadores i, als altres, fent gala del component nacionalista. Intenten fer el ple, doncs, atraient els electors de dos angles tan oposats, malgrat la teòrica contradicció de reclamar el vot d'un nacionalista espanyolista o d'un independentista d'esquerres.

És ben legítim reclamar el vot útil, encara que particularment el crec el més inútil dels vots. És en la diversitat de vot en què es reflecteix la realitat del país, una Catalunya plural que té en la cultura del pacte una de les seves històriques virtuts. El mal anomenat «vot útil» és per a aquells que tot ho veuen blanc o negre i no saben apreciar la immensa riquesa que viu en els matisos.

No sé, però, en la perspectiva de país, m'atreveixo a considerar molt més útil el vot a favor dels minoritaris que no pas engreixar els rengles on algú creu convergeixen totes les bondats de futur. La cuina dels matisos, o dels pactes, sempre dóna més bons resultats que l'arrogant prepotència d'un gust dominant.