«Els candidats que s'escriuen amb M de Madrid ens l'han tornat a jugar», va sentenciar Carod en una clara referència a Artur Mas i José Montilla. En un míting a la Seu d'Urgell i acollit per més 180 persones, el líder dels republicans va queixar-se que «els mateixos que ens van deixar sols defensant l'Estatut del Parlament, ens deixen sols defensant l'Estatut que va aprovar el poble de Catalunya». I va apuntar directament el líder de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, per haver permès que «haguem perdut un any» perquè es compleixi la disposició addicional de la reforma, que fixa que l'Estat ha d'invertir a Catalunya depenent del pes del PIB català: un 18,8%. Segons Carod, el govern espanyol preveu invertir el 2007 «gairebé cinc punts menys». També va culpabilitzar-ne el PSOE i el PSC, del qual va emfasitzar que no té grup parlamentari propi al Congrés. Per tot això, el líder dels republicans va concloure que ERC compta amb «pocs en qui poder confiar».

25 DIPUTATS, MÍNIM
Carod va confessar que no es «conforma» a obtenir menys de 25 diputats al Parlament, i va marcar-se com un objectiu principal «continuar governant Catalunya». Una premissa que implica establir pactes de govern.

GENT DE PARAULA
Des de l'equidistància, Carod va carregar una altra vegada contra CiU argumentant que «la gent de paraula no cal que passi pel notari», i va assenyalar que tot i que Mas nega arribar a tancar «pactes estables» amb el PP, només necessitaria «cinc pactes puntuals» amb els populars per aconseguir l'executiu: en la investidura, i un cop cada any en els pressupostos.

El número u per Lleida, Carmel Mòdol, també va referir-se a la federació nacionalista. Concretament, al DVD sobre el tripartit. Va bromejar que si algú en retorna algun a la seu de CiU, li'n donaran a canvi dos més: «La connexió russa –en al·lusió als negocis d'Antoni Fernàndez Teixidó, que ha admès tenir relacions laborals amb un dels caps de la màfia russa– i Secrets de família».

D'altra banda, Carod va presentar les propostes d'ERC en infraestructures a Barcelona, i va defensar que el quart cinturó «perd el seu sentit» si s'aprofiten «les potencialitats de la xarxa ferroviària».