dimecres, 18 d'octubre de 2006
> Autogovern, finançament i benestar
opinió
ENRIC MARÍN I OTTO.
Del mercat de Calaf a la política espectacle. Aquest ha estat el canvi d'estil de la precampanya a la campanya. Tots podem estar d'acord amb el fet que una campanya electoral no es redueix al contrast fred de propostes programàtiques. També funciona per empaties emocionals i identificació amb conceptes ideològics genèrics. Ara bé, la banalització propagandística de la campanya electoral pot arribar a eclipsar totalment el contrast de les propostes polítiques diferenciades. I l'ocultació del contingut programàtic acostuma a actuar com a bon estímul abstencionista. I el fet és que hi ha matèria per debatre. Totes les enquestes assenyalen temes clars de preocupació dels ciutadans com ara l'habitatge, la immigració i la seguretat. I, evidentment, hi ha maneres diferents d'enfocar la seva gestió. La política democràtica és projecte nacional i social, diagnòstic, propostes i gestió que ret comptes. Catalunya transita una cruïlla marcada per reptes, amenaces i oportunitats. El diagnòstic és clar: més autogovern, suficiència financera i més polítiques de benestar social. Aquest hauria de ser el nucli del debat.
|
