S'admeten apostes. El món de les apostes s'ha regenerat darrerament gràcies a Internet. Les cases d'apostes en línia s'han centrat bàsicament en les competicions esportives, possiblement perquè, com que enganxen molta gent i l'atzar és un dels molts factors que hi intervenen, ofereixen la possibilitat de guanyar molts diners. A betfair.com que també han vist la possibilitat de fer negoci amb les eleccions al Parlament, ja que ofereixen la possibilitat d'apostar pels diferents candidats. L'empresa anglesa dóna com a favorit a Mas, i paga 1,6 lliures per lliura apostada. Montilla es cotitza a 2,1 però la possibilitat de fer negoci (o de llançar els diners) arriba amb Saura (38), Carod-Rovira (55) i Piqué (75). Amb tot, cal anar amb compte: l'aposta és per determinar «qui guanyarà les pròximes eleccions a la presidència de la Generalitat», i ja se sap just després del recompte, tots els partits se senten triomfadors. Estan parlant de vots? D' escons? De formar govern? Potser perquè un Mas-Montilla no és com un Barça-Madrid, portals com miapuesta.com i bwin.com obvien les eleccions catalanes i ja miren a les del 2008 als Estats Units.

Altres porres. No només els derbis fan venir ganes d'organitzar porres. La Fundació Catalunya Oberta en té una d'oberta amb un pot acumulat de gairebé 700 euros que, de mitjana, dóna 55 parlamentaris a CiU, 38 al PSC, 20 a ERC, i 11 tant al PP com a ICV.

Pujol i el notari. Jordi Pujol ha vingut a dir en un dinar míting a Olot que l'important d'anar al notari és el fet d'adoptar un compromís més que el del contingut del compromís mateix. Vaja, que potser no s'acabaria fent tot, tot, tot el que s'ha signat al notari. I respecte de les enquestes, no hi confia i prefereix anar a buscar vot per vot. Ho compara amb les cireres, que es cullen d'una en una, no com les olives, on la collita es mecanitza amb el resultat que el 20% es perden dalt de l'arbre.