Quan el campanar del poble tot just tocava les nou del matí, els 43 alumnes de l'escola de Salomó, al Tarragonès, ja havien entrat al centre. No amagaven el neguit per conèixer les noves instal·lacions després de lustres a les dependències de l'ajuntament des que es va inaugurar l'escola al municipi, l'any 1925. El seu director, Gaietà Antúnez, els donava la benvinguda i les indicacions pertinents, nerviós perquè tot anés com tenia planificat, ja que van acabar de fer el trasllat diumenge passat. Entre els escolars no hi va haver plors ni gaires reticències per entrar i començar així el nou curs. Antúnez explica que a les escoles rurals els alumnes acostumen a estar més motivats i no mostren problemes de disciplina. I potser el que és més important: «El mestre encara és valorat per les famílies», afegeix.

El màxim responsable de l'escola de Salomó és també director de la zona escolar rural (ZER) Baix Gaià, l'estructura que coordina les tres escoles rurals del territori. A Catalunya hi ha un total de 101 zones rurals i 360 escoles. La ZER té òrgans de govern propis (el director, el cap d'estudis i el secretari) que decideixen els continguts, la planificació i la línia pedagògica, entre altres coses. Les escoles que hi pertanyen també comparteixen mestres itinerants; en el cas de la ZER Baix Gaià, són els dos mestres d'educació física, un d'anglès, un de música i un d'educació especial que es desplacen a cada centre per fer-hi les classes.

Un dels avantatges que coincideixen a destacar els mestres de les escoles de poble és el fet que la poca quantitat d'alumnes permet fer-los un seguiment més individualitzat, però a la vegada «desenvolupen la seva autonomia personal», apunta Antúnez. A més, en compartir classe amb un altre nivell, reforcen continguts en escoltar les lliçons del curs inferior o n'aprenen de nous si atenen les del curs superior.