En David Costa i l'Anna Reyner viuen a Palamós, paguen, encara, un lloguer i s'han comprat un pis; un dúplex de 120 m² a un preu, diuen, molt enraonat, si es té en compte com està el mercat. Encara, però, no han formalitzat la hipoteca, tot i que ja està per caure. A l'octubre escripturaran i se'ls entregaran finalment les claus del seu pis. En aquests moments tenen diversos fronts oberts: un seria la mateixa fiscalització de l'obra amb la promotora i, l'altre, el dubte de si subroguen la hipoteca de la promotora. «El problema és decidir-se entre una hipoteca a un interès fix o un de variable», explica en David, que afegeix que fan moltes simulacions en programes de bancs i caixes per fer-se una projecció del que hauran de pagar. Aquest jove psicòleg reconeix que les últimes notícies sobre el comportament de les hipoteques no són gaire estimulants i ells, després que el seu pare els posés sobre la pista del pis, no volen anar d'innocents per una banca, diu, «plena de bòrgies». «Trenta-tres milions de les antigues pessetes és el que em demanaven per un pis fa anys, no el vaig comprar, naturalment, perquè em va semblar car i al cap de poc temps aquest mateix pis es venia per dos o tres milions més», explica en David, que afegeix que es va passar cinc anys esperant que els preus baixessin: «Em deien: tranquil això no pot durar, ja veuràs com els preus baixaran, això ha de petar... Em vaig passar cinc anys esperant... i res, que això no s'atura», diu en David. Això passava quan en David estava sol. Després de conèixer l'Anna, la cosa va canviar perquè van passar a ser dos a la recerca d'un pis. Tenien clar que en volien un que fos per molt de temps i no haver d'estar pendents de canviar al cap de pocs anys.

L'Anna explica que no va ser fàcil trobar pis: entre tots dos en van arribar a mirar una cinquantena. «Vàrem descartar-ne molts de segona mà perquè un cop valoraves la inversió que hi havies de fer, els números no sortien», explica l'Anna, que treballa en una farmàcia.

L'última etapa de la seva recerca de pis es va concentrar en promocions que encara no estaven fetes; és a dir, venda sobre plànol, i intentant mantenir-se entre els marges dels 210.000 i els 240.000 euros; més ja els era una operació de risc: «En aquests dos anys ens hem pogut demostrar una bona capacitat d'estalvi; hem de tenir en compte que, a més de mantenir-nos, paguem un lloguer. Tot això ens fa ser optimistes per quan haguem d'afrontar la hipoteca», diu l'Anna. «Per cert –puntualitza en David– el que és heroic és trobar pis de lloguer a Palamós.»