És un error greu que ahir el Sr. Carod-Rovira ens digués que «si guanya el sí només quedarà l’Astèrix del País Basc, perquè hauran liquidat l’Obèlix de Catalunya». La veritat és que, si algun dia en aquest país algú ha estat a punt de liquidar els Astèrix i Obèlix i Abraracúrcix que encara ens quedaven, ha estat precisament quan l’home de la clau va regalar la presidència de la Generalitat al PSOE, amb Zapatero al balcó com un veritable centurió de la província romana. És des d’aleshores que posem en perill la poció màgica, és des d’aquell moment de màxima frivolitat i temeritat, i amb les múltiples submissions posteriors d’ERC al PSC, que ens trobem en un estat de colonització política. És des d’aleshores que al mapa de l’Estat només hi ha un color verd a Euskadi, quedant la resta repartida entre vermell i blau. És des d’aquell dia que vam ser més Espanya que mai. La prova és que el mateix ZP, al cap de poc, ens feia fora el nostre conseller en cap.

Mentrestant, la proposta d’Estatut que votarem demà no és un simple regal del Cèsar. L’ha llegit, el Sr. Carod, El regal del Cèsar? Evidentment en aquest àlbum els gals accepten de bon grat les bondats administratives ofertes pel mandatari romà, i en fan l’ús que consideren adequat. Però no per això acaben essent segrestats. No per això perden la identitat, ni la dignitat, ni les ganes de lluitar. Es tracta d’un gol a la porteria de Roma, i no viceversa: si es pensen que ens quedarem aquí, i que ara renunciarem a ulteriors avenços, van llestos. Amb l’Estatut, més poder i poció màgica. I els governadors forans, cap a Roma!