Avui és el dia de reflexió. Muts i a la gàbia, doncs. Silenci electoral. Però dit això, supose que en aquest penúltim article a El Punt la Junta Electoral aquesta rara no se m’emprenyarà si dic un parell d’obvietats. Ni que siga en el dia de reflexió.

Primer, que espere que molta gent vaja a votar demà. Tanta com siga possible, amb respecte, però, pels qui creuen que cal fer una abstenció cívica, com és el cas de Lluís Llach. M’agradaria molt que aquests, els conscients que trien el perquè s’abstenen i fan de l’abstenció una posició política, foren els únics abstencionistes, tot i que ja sé que no serà així.

Segon, que espere que la gent vote el que vol. He dit diverses vegades al llarg de la campanya que em negue a creure que votar «sí», «no», en blanc, nul o abstenir-se, siga alguna cosa més que la responsabilitat personal de cada ciutadà. Ningú no és bon ciutadà, millor català o demòcrata sense màcula pel fet de votar una cosa o una altra. Tothom estic convençut que vota el que vol votar perquè creu que allò que vota és el millor per al país. Que no vote com jo, com nosaltres o com ells no hauria de tenir gens d’importància. El temps dels certificats ja es va acabar.

I, lligat a això, espere que votem tots en pau i tranquil·litat. Aquesta campanya s’han vist coses que no s’haurien d’haver vist, comportament intolerants que no haurien d’haver existit i manipulacions interessadíssimes que ens hauríem pogut estalviar. Fem-ho bé el darrer dia. Amén.