dissabte, 18 de febrer de 2006
> Polític, catalanista, empresari i activista cultural
EL PUNT.
+ A dalt, Ferrer presidint la Cambra de Comerç i fent la mili. A sota, durant la presentació d'un dels seus llibres, al riu Ter -una de les seves passions-, i entregant la vara d'alcaldessa a Anna Pagans. També una de les caricatures publicades a El Punt. Foto: ARXIU FAMILIAR / EL PUNT
|
|
|
|
|
La vida de Francesc Ferrer abasta un gran nombre de camps i activitats. Aquesta biografia només és una pinzellada d'alguns fets significatius, però n'hi falten d'altres, com la publicació dels llibres bàsicament referents a la llengua catalana.
1935.
Neix a Girona, fill de Pere Ferrer i Adelaida Gironès
1942.
Comença l'ensenyament primari al col·legi La Salle
1951.
Participa en la creació del primer agrupament escolta de Girona. Comença a treballar a les oficines de la firma Indústries Químiques i Tartàriques SA
1952.
Comença el peritatge mercantil a l'Escola de Comerç de Sabadell
1953.
Entra a formar part del Quadre Escènic de La Salle
1955.
Forma part dels Joves d'Acció Catòlica
1957.
Ingressa a l'exèrcit espanyol a les casernes de Lleida
1958.
Amb l'ajut de Jordi Pujol crea a Girona un grup, CC, de caire clandestí
1962.
Es crea a Girona el Patronat d'Habitatges Santa Creu de la Selva. Es casa amb Montserrat Pumarola
1963.
Soci promotor de la societat limitada SLLAD que promou la llibreria Les Voltes, dedicada exclusivament a la venda de llibres en llengua catalana. També participa en la recollida de firmes organitzada per Òmnium Cultural per la normalització del català
1966.
És coordinador de l'organització de la campanya Català a l'Escola
1967.
El setmanari Presència és perseguit pel govern. Ell participa en la conjunció d'un grup de periodistes i accionistes per entrar a l'estructura directiva de l'empresa i comença una etapa amb una major catalanització. Hi col·labora tres anys com a redactor. És elegit vicepresident de la junta de govern del Col·legi Oficial de Titulats Mercantils
1968.
Elegit membre del ple de la Cambra de Comerç
1972.
Presideix Òmnium Cultural del Gironès
1973.
President interí de la Cambra de Comerç, ja que el Govern Civil, en conèixer la seva candidatura a la presidència, prohibeix les eleccions. No canvia fins després de la mort de Carrero Blanco
1974.
És escollit oficialment president de la Cambra de Comerç
1975.
Encapçala la campanya per canviar el topònim Gerona per Girona, cosa que no es produeix fins al 1992
1976.
Participa en la primera manifestació celebrada a Girona després de la Guerra Civil
1977.
És escollit senador per la circumscripció de Girona i s'incorpora al grup de l'Entesa dels Catalans. Dimiteix de la Cambra de Comerç
1978.
Es dóna de baixa de CDC. L'assemblea de parlamentaris de Girona li encomana impulsar Punt Diari, al qual continuaria vinculat fins a l'actualitat
1979.
Elegit senador per segon cop, ara en la candidatura Catalunya, Democràcia i Socialisme
1980.
Presenta al Senat el primer document en llengua catalana
1981.
Promou oficialment La Bressola
1982.
Elegit senador per Girona per tercer cop, com a independent en la candidatura socialista
1986.
Elegit senador per Girona, pel PSC
1993.
El PSC li posa com a condició per tornar-lo a presentar que es faci militant. Ho rebutja perquè es vol mantenir independent i es desvincula del partit
1995.
Elegit diputat independent per ERC al Parlament de Catalunya
1999.
Elegit diputat al Parlament de Catalunya com a independent per ERC
2001.
Nomenat membre del consell consultiu de la Plataforma per la Llengua
2003.
Cap de llista per ERC a l'Ajuntament de Girona. És escollit regidor. Rep el X Premi President Companys
2004.
És nomenat segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona
2005.
Rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Homenatge nacional a la seva figura
|
)
)
)
)
)
