divendres, 4 de novembre de 2005
> El pas de l'Estatut pel Congrés injecta una dosi d'optimisme a la societat civil
El debat de dimecres a la cambra deixa la impressió majoritària que el text s'acabarà aprovant, encara que sigui retallat
EL PUNT.
Barcelona
El nou Estatut es veu una mica més a prop de ser una realitat, després que el Congrés donés dimecres llum verd a la tramitació del text. Si més no, així ho creuen la majoria de les 43 persones -representatives de diversos àmbits- entrevistades per aquest diari. Els enquestats basen el seu optimisme no només en el fet que la reforma passés aquest primer escull, sinó també en el discurs conciliador del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Això sí, de les seves paraules també dedueixen que hi haurà retallades importants. Molts també elogien el paper dels representants del Parlament i la imatge de Catalunya que van transmetre. El rebuig a l'actitud mostrada pel PP durant el ple és gairebé unànime.
+ D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Àngel Llàcer, Llibert Fortuny, Eudald Carbonell, Fernando García Prieto, Rafael Bartolozzi, Montserrat Figuerola, Màrius Rubiralta, Antoni Abad, Beth Galí i Josep Maria Álvarez.D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Joan Caball, Lluís Arola, Montserrat Nebrera, Sílvia Giménez-Salinas, Fernando Lacaba, Assumpció Vilà, Xavier Graset, Llucià Ferrer, Josep Ferrer i Josep Maria Jové. Foto: EL PUNT
/ EL PUNT
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
+ D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Àngel Llàcer, Llibert Fortuny, Eudald Carbonell, Fernando García Prieto, Rafael Bartolozzi, Montserrat Figuerola, Màrius Rubiralta, Antoni Abad, Beth Galí i Josep Maria Álvarez.D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Joan Caball, Lluís Arola, Montserrat Nebrera, Sílvia Giménez-Salinas, Fernando Lacaba, Assumpció Vilà, Xavier Graset, Llucià Ferrer, Josep Ferrer i Josep Maria Jové. Foto: EL PUNT
/ EL PUNT
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquestes són les opinions dels enquestats:
Àngel Llàcer (director de teatre i professor d'«OT»).
«No el vaig seguir tot però sí a trossos. Allà on anava rebia informació del debat fins que vaig arribar a casa, a quarts d'una de la matinada, i encara estaven reunits al Congrés. La sensació que en trec és que Espanya ens odia: és una situació límit en què tots els polítics queden en evidència.»
Eduard Arranz-Bravo (artista).
«La sensació que m'ha quedat és positiva. Ara bé, el debat ha deixat ben clar que encara hi ha dues visions oposades del que és Espanya. Hi ha una dreta, ancorada en el nacionalcatolicisme, que vol impedir que hi hagi canvis. I hi ha una mentalitat progressista, que és la que tira i ha de tirar endavant l'Estatut. Aquesta mentalitat és la que em dóna la sensació positiva.»
Llibert Fortuny (músic de jazz).
«El que més m'ha xocat és aquesta ràbia amb la qual està vivint el PP tot el procés. Van molt a sac. Conec molta gent a Madrid i no veig aquesta ràbia per enlloc. L'Estatut que s'ha presentat és una cosa totalment legítima.»
Marc Recha (director de cinema).
«Dec ser dels únics que s'ha llegit l'Estatut perquè veig que la gent xerra sense haver-ho fet. Ahir, però, com que estic acabant l'última pel·lícula, no vaig poder seguir el debat televisiu, però sí que vaig escoltar al matí la COPE, perquè és bo saber què pensen els altres sobre nosaltres.»
Salvador Sunyer (director de Temporada Alta).
«Feia l'efecte que hi havia dos grans grups, un de gent civilitzada, amb sentit comú, que tenen diferències però que cerquen fórmules de convivència, i l'altre grup, més salvatge, que va protagonitzar un espectacle ridícul aplaudint sempre que els ho deien, que t'empeny a pensar que no hi ha més remei que viure en un altre Estat.»
Francesc Torres Monsó (artista).
«Per als polítics és un tema amb molta trempera, però jo, com molta altra gent, tinc altres maldecaps. Tot i això, ho he seguit a través del diari, perquè fins a cert punt m'interessa. Espero que anem avançant i que de mica en mica es vagin cedint parcel·les.»
Matthew Tree (escriptor).
«Vaig escoltar la primera intervenció de Carod-Rovira i la vaig trobar magnífica. Em va semblar important que es referís als insults als catalans, perquè van més enllà dels tòpics i prejudicis, és xenofòbia contra els catalans. Ho trobo alarmant. També em va semblar un moment històric sentir Rubalcaba parlant d'un Estat plurinacional.»
Francesc Ribera, «Titot» (músic).
«El projecte de l'Estatut el trobo poruc, ranci i minso, propi d'un poble covard. És el que penso quan el defensen Zapatero o Manuela de Madre. De fet, només Rajoy em pot convèncer que l'Estatut és bo. Aquest no hauria de ser un Estatut per regular el paper de Catalunya dins d'Espanya, sinó per avançar en la segregació.»
Eudald Carbonell (catedràtic de prehistòria).
El més important és que l'Estatut s'hagi pogut presentar i no l'hagin retornat. És important el fet que les forces polítiques s'hagin posat en contra d'aquesta dreta reaccionària que no entén les qüestions territorials. Penso que aquesta vegada s'avançarà bé en el tema de la diversitat.»
Rafael Bartolozzi (artista).
«Per mi el tema de l'Estatut és molt clar: és molt necessari. I em sembla demencial tot el que va dir el PP. Va fer el ridícul i això és dolent, perquè al final la gent deixarà de creure en els polítics. Transició, tal com diu la mateixa paraula, vol dir que les coses s'han d'anar canviant segons les necessitats, i en 25 anys tot evoluciona. És fàcil de solucionar el tema canviant la Constitució.»
Lluís Cabrera (portaveu d'Els Altres Andalusos).
«Estic content per l'exposició de Mas, De Madre i Carod, i també per les intervencions de Zapatero. Però això ha estat només una contrarellotge i ara vénen les etapes de muntanya. El que cal ara és que alguns barons del PSOE combreguin amb De Madre. Rajoy està atrapat totalment per la dreta més rància, la d'Aznar.»
Francisco García Prieto (president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya).
El debat va estar bé: obert, participatiu... Va ser bo per a Catalunya i per al conjunt d'Espanya. El que em va agradar més va ser Carod-Rovira. Va fer un plantejament assenyat, polític, oferint diàleg... ho va fer molt bé. El que cal amb l'Estatut és llegir-lo i saber una mica d'història. Cal explicar-lo, i Carod ho va fer, va ser clarivident. Molta gent es va endur una sorpresa amb ell.»
Emili Rey (portaveu de CCOO).
«El debat d'ahir al Congrés dels Diputats ha significat un pas endavant en la consecució del nou Estatut que Catalunya necessita. El president del govern espanyol es va mostrar favorable a obrir les portes al debat, al diàleg i a una possibilitat certa d'aprovació d'un nou Estatut ratificat en els aspectes més essencials.»
Josep Maria Álvarez (secretari general de la UGT de Catalunya).
«La representació catalana ha estat extraordinària i molt positiva tant en continguts com en actitud. A més, han demostrat una complementarietat desconeguda en la política catalana. Tambe és destacable el tomb del PSC i la posició que ha mantingut el president Rodríguez Zapatero, un polític que ha entès què és Catalunya. Tenim, però, tristesa perquè pensàvem que després de 30 anys la dreta seria civilitzada i hem trobat la dreta de sempre.»
Jordi Dalmases (vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona).
«Em vaig sentir gratament representat dimecres a Madrid i el resultat es pot qualificar de magnífic. Es va transmetre que l'Estatut no vol ser un element disgregador sinó que pretén tancar les velles ferides i reflectir la realitat dels diferents pobles que hi ha a Espanya. Considero que es pot parlar de dia històric i l'únic punt negatiu va ser la la manca de formes durant alguns moments del debat.»
Josep Ferrer (rector de la Universitat Politècnica de Catalunya).
«El debat va començar molt bé. La delegació catalana va tenir una actitud molt adequada, poc fonamentalista, i aquesta era la imatge que ens interessava mostrar. Tenim un bon aliat amb José Luis Rodríguez Zapatero, i al PSOE hi ha una bona acollida, tal com va demostrar el discurs d'Alfredo Pérez Rubalcaba en intentar desfer els malantesos i les mentides que s'han dit sobre l'Estatut. El Partit Popular va mostrar-se inflexible i li van faltar arguments sòlids.»
Montse Cervera (membre de Xarxa Feminista).
«Els polítics catalans van explicar bé el que es vol fer amb l'Estatut que ve del consens i és moderat. Zapatero va intentar dir que sí a l'Estatut però amb canvis, com es preveia. Em va agradar la intervenció de les dues congressistes basques. Van recordar que l'Estatut incorpora drets per a les dones i polítiques de gènere. Tot i això, sóc bastant pessimista amb el resultat final.»
Màrius Rubiralta (rector de la Universitat de Barcelona).
«Vaig sentir una gran alegria en veure que la paraula es va imposar davant d'altres fórmules. La majoria de les intervencions al Congrés dels Diputats van tenir un to constructiu. Ara bé, com a element negatiu cal remarcar l'actitud del cap de l'oposició, Mariano Rajoy, que va optar per llegir el fragment d'un text publicat en un diari català, tret fora de context i amb la voluntat de dimonitzar-ne el contingut.»
Joan Batlle (rector en funcions de la UdG).
«Els tres parlamentaris catalans van estar excel·lents, així com els bascos. El nivell del debat va ser alt, exceptuant les intervencions del PP. Em va fer patir veure els tres catalans asseguts al centre de l'hemicicle, com si els estiguessin jutjant.»
Montserrat Figuerola (gerent territorial de l'ICS a Girona).
«El debat va estar marcat per un nivell ampli d'obertura, en el qual es va poder sentir la veu de l'Espanya que parla. Un element important va ser el discurs del president del govern espanyol, a través del qual va fer una aposta de futur a favor d'un Estat pluriautonòmic, modern i d'integració de les diferències. El PP va fer un discurs potent i demagògic.»
Josep Torrens (portaveu d'Església Plural).
«Els representants del Parlament van donar una imatge d'unitat i seriositat que calia després dels afers que s'han viscut a Catalunya. Sembla que hi ha possibilitat de diàleg i, per tant, s'escolti que Catalunya no demana res de nou, sinó la seva realitat nacional. La nota negativa va ser el PP perquè va continuar amb una dialèctica marcada per l'enfrontament entre pobles i l'odi. Demanaria als polítics catalans que retirin l'Estatut si no aconsegueix arribar a uns mínims.»
Lluís Arola (rector de la Universitat Rovira i Virgili).
«El debat el vaig trobar trist. Cadascú va fer el seu discurs sense escoltar el de l'altre, i així és impossible trobar punts de trobada. Els tres representants del Parlament van fer un discurs molt correcte, van explicar bé les coses, però els altres no els van escoltar gaire. Els discursos estaven fets més pendents de qui els veia per la televisió. Amb tot, l'Estatut tirarà endavant. És imprescindible perquè Catalunya miri cap al futur.»
Antoni Abad (president de Cecot).
«L'Estatut té un interès especial per als empresaris, ja que un nou finançament els obriria noves oportunitats i els permetria continuar sent competitius, sense deixar de ser una bona eina per a tot l'Estat. Ara cal seguir dialogant amb dades concretes per no patir retallades en el finançament. La societat civil també ha de continuar l'esforç d'explicar què demanem, tot i que els polítics i alguns mitjans de comunicació han de canviar d'actitud i ser més responsables.»
Xavier Ferrer (economista i politòleg).
«Ha estat molt positiu pel sol fet que s'hagi produït, però també perquè ha generat un gran debat polític i ha acabat bé. Ha estat un debat històric, un autèncic exercici de democràcia. Jo en destacaria les intervencions de Mas, De Madre i Carod, que han explicat a l'Estat què vol Catalunya.»
Josep Maria Joan i Rosa (director del Museu del Joguet de Catalunya).
«Per a mi és un fet insòlit aguantar com vaig fer fins al final del debat. Els del PP semblava que votaven Zapatero; que no els expliquen de què va la sessió? Que tenien l'ordre del dia? Rajoy va llegir la primera i la segona intervenció, el que vol dir que va anar al debat amb capacitat de diàleg zero. Va ser divertit i un gran triomf per als catalans, a partir d'ara no serà senzill.»
Carles Coll (músic, director d'orquestra).
«Esperem que tot plegat sigui l'inici d'alguna cosa, d'un camí que arribi a bon port. No confio gaire en els espanyols, perquè si la cosa queda en mans d'ells, ens quedarem més o menys com estàvem. Veig positiva la unió de tots els partits demòcrates al voltant de l'Estatut.»
Lluís Batista (president Pimec Girona).
«Crec que el tràmit que es va seguir era el que tocava i generalment va ser en un ambient bastant constructiu excepte amb persones concretes. Es va fer en un ambient bastant democràtic i jo estic content de com s'ha fet tot.»
Martí Sabrià (gerent de l'Associació Costa Brava Centre).
«Feia temps que no estava pendent d'un debat parlamentari tantes hores. Tenim un model que és una democràcia parlamentària i tant per dir que sí com per dir que no les coses s'han de jugar al Congrés i a mi em sembla que la posició del PP des de la perspectiva ciutadana de peu pla és del tot incomprensible.»
Joan Caball (coordinador nacional d'Unió de Pagesos).
«Els ponents del Parlament van presentar-ho correctament, no de manera partidista, i la resta van fer el paper predestinat i anunciat: Zapatero no va revelar si tocarà o no gaire cosa, i Rajoy, que tot està malament i ells tenen l'única raó.»
Josep M. Jové (president de JARC).
«L'admissió a tràmit és una bona notícia i cal destacar-la. A partir d'ara caldrà veure si les bones paraules de Zapatero es compleixen punt per punt. El debat va viure moments difícils, en què no deixaven parlar els oradors, però aquestes situacions són normals al Congrés.»
Joan Garcia (secretari de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona).
«El debat va ser força interessant, i com que el va veure molta gent, haurà ajudat a desfer aquest clima de terrorisme mediàtic que alguns han volgut crear entorn de l'Estatut, i a fer veure que és una cosa raonable, que es podrà discutir i canviar més o menys, però que es fa en un context de normalitat.»
Beth Galí (arquitecta i presidenta del FAD).
«Ara tots els partits han pres una posició i cadascú ho ha fet al lloc que li toca. Ja queda clar qui mira cap a endavant, cap al progrés, i qui contina mirant enrere. Em va sorprendre el to positiu del debat, que s'acosta a un nivell europeu, i el grau de responsabilitat que es va respirar. Jo confio que això tirarà endavant i que anirà millor del que ens
|
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
