divendres, 4 de novembre de 2005
> Malentesos, desinformació i boicot
la crònica des de Madrid
NÚRIA RIBAS.
Madrid
+ Una imatge del centre de Madrid. Foto: EFE
|
Deu hores llargues de debat televisat en directe. Totes les cadenes de ràdio comentant a tota hora les intervencions dels partits polítics el dimecres al Congrés, especialment les de Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. I tots els opinadors mediàtics, des de la dreta més recalcitrant fins a l'esquerra moderada, emetent judicis de valor sobre l'Estatut, sobre els seus defensors i els seus detractors i, d'una manera especial, sobre els tons utilitzats per la delegació del Parlament. Sembla molta informació sobre un sol tema. Perquè, com deien els teòrics, massa informació provoca l'efecte contrari. L'endemà del debat sobre l'Estatut, els madrilenys patien, bàsicament, de desinformació. Pocs havien seguit el debat sencer però molts van escoltar les intervencions de Zapatero i Rajoy. Molts més, la majoria, llegien l'endemà els articles i les editorials dels diaris i les frases que més destacaven les televisions. Però gairebé ningú havia canviat la idea preconcebuda que tenia de l'Estatut abans que aquest s'admetés a tràmit.
Justament aquesta qüestió de procediment, és a dir, què es el que es va votar exactament al Congrés, és el primer error que es podia detectar en les converses de cafè a la capital de l'Estat. Confusió respecte si s'havia ja aprovat l'Estatut. El més informat del grup corregia: només s'ha aprovat negociar-lo. «Però llavors, per què el PP s'hi ha oposat tan rotundament?» «Perquè només vol desgastar Zapatero amb qualsevol excusa.» «Això no és qualsevol excusa. L'Estatut trenca Espanya. Els catalans només volen quedar-se tots els diners.» Segon error més que freqüent instal·lat en l'imaginari col·lectiu dels madrilenys (i no necessàriament ciutadans de dretes o conservadors). Tot i confessar no haver llegit l'Estatut, la idea que Catalunya pretén quedar-se els diners que els catalans generen eliminant la solidaritat amb la resta de comunitats més pobres ha arrelat. És en aquest sentit que apareixia, fa només uns dies, la proposta de fer boicot als productes catalans. A través dels mòbils o bé per Internet, cada vegada són més els missatges que circulen en què s'incita al boicot amb eslògans tan 'curiosos' com ara «a las font-vellas y a las pizzas tarradellas, boicot con ellas». Fins i tot està circulant un document amb una llista dels productes fabricats per empreses catalanes. És veritat que fan més soroll les poques persones que estan fent publicitat de la idea del boicot que no pas els milers de madrilenys que pensen que aquesta iniciativa és «absurda, fora de lloc i perjudicial per a tot Espanya».
|
)
