diumenge, 15 de juny de 2003
>
S'ha acabat la
Catalunya dual
la crònica
JOSEP MARIA PASQUAL
.
+
Josep-Lluís Carod-Rovira possiblement tindrà molt a decidir després de les eleccions catalanes de la tardor.
Foto:
EFE.
|
La constitució dels consistoris, ahir, indica que definitivament s'ha acabat la Catalunya políticament dual. De fet, els resultats del 25 de maig ja ho van apuntar, amb la duplicació de vots i regidors electes d'ERC. Però calia esperar a veure com quedaria la negociació amb vista a la constitució dels consistoris, allà on es feien necessaris els pactes. L'esquema general que havia funcionat tots aquests anys, en què la majoria dels municipis petits i els no tan petits però allunyats de l'àmbit de Barcelona eren patrimoni de CiU, i en què la majoria dels municipis grans i els no tan grans, sempre de l'àmbit de Barcelona, eren patrimoni del PSC, i més enllà d'aquesta regla, a part d'excepcions que la confirmaven, no hi havia res més, s'ha trencat.
La irrupció d'ERC en la política de govern ha estat el gran fenomen d'aquestes eleccions municipals del 2003. Ahir es va poder comprovar. I encara es podrà constatar millor les properes setmanes, quan es constitueixin els consells comarcals i també les diputacions.
Una cosa que hauria pogut passar és que s'hagués canviat una dualitat per una altra, i no ha estat així. Per exemple, que la dualitat CiU-PSC s'hagués convertit, per desaparició de CiU, en una dualitat ERC-PSC, cosa que no és. O que la dualitat CiU-PSC s'hagués convertit, per desaparició del PSC, en una dualitat ERC-CiU, cosa que tampoc és. La dualitat s'ha convertit en ménage à trois CiU-PSC-ERC, bàsicament, i amb tots els respectes i consideracions per la presència, sobretot, d'ICV i, la més testimonial en l'àmbit local, del PP. Però encara hauria pogut succeir una altra cosa, que l'antiga dualitat CiU-PSC s'hagués substituït per una dualitat CiU-(PSC-ERC-ICV), és a dir, la federació nacionalista per una banda i el grup tripartit per l'altra. I això tampoc no ha passat. No ha passat perquè ERC ha mantingut força l'equidistància i ha pactat sense altra consigna que la seva pròpia sobirania.
Aquesta dada, que pot semblar irrelle
vant, és molt significativa de cara a les eleccions al Parlament, perquè queden obertes totes les possibilitats. I quan dic totes vull dir totes, des del model de Salt, en què CiU governa amb el suport d'ERC, fins al model de Berga, en què ERC governa amb el suport de CiU, fins al model de Barcelona o Girona, en què el PSC governa amb el suport d'ERC i ICV. Hi ha altres models, però aquests són els bàsics i ens demostren que de cara al 26 d'octubre (data amb probabilitats de convertir-se en jornada electoral) tot és possible. La teoria reduccionista del vot útil, que tant de mal ha fet a aquest país, serà difícil d'argumentar per part de CiU i el PSC. Com a mínim, hi haurà tres vots útils, a partir d'ara. I compte perquè, en veritat, d'útil útil, probablement el d'ERC en serà més que cap altre.
|
)
