divendres, 18 de gener de 2002
>
El reordenament del creixement urbanístic, salvatge i desmesurat
ALBERT VILAR
.
L'urbanisme ha estat sens dubte la gran obsessió i passió de Sala. La planificació provinent del règim anterior va facilitar un gran creixement urbanístic, encara que també incontrolat. Sala, durant el seu primer mandat, va decidir tirar endavant la revisió del pla general, que és encara el vigent. I amb el nou pla, un dels objectius marcats va ser rebaixar substancialment el sòl urbanitzable, que va passar del 77 al 40 per cent. I durant el darrer decenni encara s'ha rebaixat una mica més.
Paral·lelament, es va optar per controlar les zones urbanitzables, mirant de potenciar un creixement sostenible en el conjunt del municipi. En aquest sentit, des de l'any 1985 fins ara s'han arribat a desclassificar com a sòl urbanitzable més de 200 hectàrees.
L'actuació era complicada, arran del creixement salvatge i desmesurat. Tot i això, durant els anys 90 es van prendre diverses mesures per mirar de millorar la imatge del poble i, al mateix temps, humanitzar-la. Entre les actuacions fetes, es poden recordar el cobriment de la riera de Montbarbat la primera fase la va fer Jordi Martínez i la millora del nucli antic amb dues grans mesures: la zona de vianants i el seu esponjament. Un dels problemes és les prop de 40 urbanitzacions que hi ha al terme, que ara per ara no són assumibles.
Però també es van promoure campanyes de promoció públiques i privades per mirar de canviar la impressió de Lloret: ciment i guiris. L'Ajuntament va tirar endavant un pla d'excel·lència turística, i els hotelers, que formen el principal sector del municipi, en van tirar endavant un altre per millorar-ne la qualitat. En arribar al tercer mil·lenni, més d'una desena d'hotels de tres estrelles, que és la categoria que representa més del 50 per cent del total d'establiments, han demanat la concessió de la quarta. Lloret té ara 7 hotels de luxe, i un d'aquests ja ha demanat la cinquena.
|
