dijous, 3 de gener de 2002
>
L'elecció de Sharon com a primer ministre d'Israel endureix el conflicte amb els palestins
La repressió de l'exèrcit israelià deixa el líder palestí assetjat i aïllat a Ramal·là
PILAR ESTEBAN
.
Jerusalem
L'elecció del líder del partit de dretes Likud, Ariel Sharon, com a primer ministre d'Israel, el febrer del 2001, no ha satisfet les expectatives dels israelians, que esperaven que els oferís, tal com va prometre, seguretat, i ha portat, tal com esperaven els palestins, a un clima de violència i repressió. Els palestins van intensificar la intifada, que va passar d'un seguit de manifestacions populars a una lluita armada, i a la vegada Sharon va endurir les formes de reprimir la violència.
Els palestins van començar el 2001 amb poques esperances i gens d'optimisme per aconseguir un acord de pau amb Israel, ja que feia tres mesos que estaven enfrontats per les armes amb les israelians. L'augment de la violència i les dures mesures militars israelianes imposades per Sharon, que han deixat el líder palestí, Iàsser Arafat, aïllat i assetjat a Ramal·là, només han portat sang i dolor i poques expectatives d'una solució pacífica al conflicte de l'Orient Mitjà, almenys a curt termini.
L'exèrcit israelià va bombardejar instal·lacions d'organismes de seguretat palestins amb avions de combat F-16 i helicòpters Apache, i va envair ciutats i poblacions autònomes de Cisjordània i Gaza, on va matar civils i militars i va destruir cases i habitatges. Els palestins, per la seva banda, van disparar dia rere dia contra objectius israelians i van matar i ferir soldats i colons jueus, mentre que els grups islamistes, Hamas i el Jihad Islàmic, van portar a terme durs atemptats. El govern israelià va començar a endurir la seva política amb mesures que anomenava de prevenció, però que els palestins consideren assassinats selectius contra els seus dirigents.
Des del començament de l'actual intifada han mort més de 900 palestins i 200 israelians en els diversos actes de violència.
|
