| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 23 de desembre de 2025


dijous, 3 de gener de 2002
>

Un any marcat pel comiat i la successió de Pujol i per la moció de censura de Maragall

Mas n'ha sortit beneficiat, acaba l'any com a conseller en cap i com a cap de la llista electoral de CiU

EFE . Barcelona
La política catalana ha ofert aquest any l'anunci de Jordi Pujol de no presentar-se com a candidat de CiU en les pròximes eleccions, la transformació d'aquesta coalició en una federació, i la moció de censura que ha presentat el líder socialista, Pasqual Maragall, contra el govern. La successió de Pujol ha mantingut en suspens els socis de la coalició CiU durant la primera meitat de l'any, amb greus distanciaments que han tingut el punt àlgid al febrer, quan el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va abandonar el govern després de l'ascens del convergent Artur Mas a conseller en cap.

Podria dir-se que el 2001 ha estat l'any de Mas, que va començar l'exercici com a conseller d'Economia, el va seguir com a conseller en cap i començarà el 2002 com a cap de la llista electoral de CiU. La trajectòria de Mas ha deixat pel camí un parell de remodelacions del govern, que han deixat fora Duran, Joaquim Triadú i Pere Macias, ara secretari general adjunt de CiU. Duran ha perdut el seu pols amb Mas per liderar la llista electoral de CiU, però ha aconseguit la secretaria general de CiU. Durant els primers deu mesos de l'any el govern va viure sota l'efecte de la moció de censura anunciada per Maragall al gener i executada a l'octubre. L'avís dels socialistes ha permès a Maragall exposar el seu programa de govern, mentre que el principal censurat, Jordi Pujol, ha optat pel silenci i ha evidenciat que ha decidit passar el testimoni a Mas. Per la seva part, ERC ha sabut robar protagonisme a CiU i al PSC amb la seva oferta de pacte d'estabilitat llançada en el debat de política general de l'octubre, una targeta d'invitació que no es va fer als populars i que finalment no va prosperar. El PP ha seguit, tot i algun sobresalt en alguna votació com quan es va aliar amb l'esquerra per «tombar» el pla eòlic, en la línia de col·laboració amb CiU i ha renovat el suport a uns pressupostos que han recollit l'acord de finançament amb el govern espanyol al juliol. Amb Joan Saura com a nou líder, IC-V ha mantingut la persecució a l'executiu de Pujol en qüestions com el cas turisme, en solitari i en col·laboració amb el PSC i ERC, partits amb els quals ha tancat l'any firmant un document sobre autogovern alternatiu. El curs acaba amb rumors de ruptura entre CiU i el PP, i amb la previsió que el 2002 serà preelectoral.

 NOTÍCIES RELACIONADES

> Fracassa l'aliança entre el PP i el PSE i els nacionalistes bascos guanyen les eleccions

> El món es desinfla perquè Europa no agafa el relleu quan els EUA entren en recessió

> La temporada de transició del Barça acaba accentuant la crisi esportiva i social del club

> Qüestió de prioritats

> La mobilització dels immigrants

> El pitjor any de la història ja és història

> Èxit de públic i de participació al recuperat Festival Internacional de Filmets de Badalona

> Esclata el conflicte entre nouvinguts al barri de la Pau

> Dos nens badalonins moren ofegats a la riera de Merlès mentre eren de colònies

> Montgat i Sant Adrià volen més trens

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.