dijous, 3 de gener de 2002
>
Fracassa l'aliança entre el PP i el PSE i els nacionalistes bascos guanyen les eleccions
Significativa derrota electoral d'EH i agreujament de la confrontació política amb el govern espanyol
DOLORS BELLÉS
.
Vitòria
Després de 58 derrotes parlamentàries d'un govern basc en minoria format pel PNB i EA, el lehendakari, Juan José Ibarretxe, va haver de convocar eleccions anticipades el 13 de maig. D'aquesta manera, Ibarretxe va posar fi a una legislatura que havia començat amb moltes esperances però que es va acabar amb una classe política més enfrontada que mai i que gairebé va dividir la societat. El PP i el PSE-EE van formar una aliança que els va dur a signar una declaració contra el terrorisme que pel contingut excloïa el PNB, partit que, a petició del PP, també va que dar fora de la Internacional Democratacristiana.
Les eleccions del 13 de maig van servir als ciutadans bascos per manifestar democràticament el que volien. I contra tots els pronòstics ho van fer massivament i amb una clara aposta a favor dels plantejaments del PNB i EA, formacions que al cap de molts anys van tornar a unir-se. Ho van fer coalitzats i amb el lideratge de Juan José Ibarretxe. El PP i el PSE-EE també van sumar esforços, però amb la intenció de treure el PNB del govern. Els ciutadans bascos no van entendre l'aliança, i l'intent de desallotjar del poder els nacionalistes va fracassar. El PP va apostar fort, fins al punt que va modificar la composició del govern espanyol per nomenar l'aleshores ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, candidat a lehendakari. El nomenament va propiciar l'entrada a l'executiu espanyol del president de la Junta de Castella i Lleó, Juan José Lucas, i la concessió de més poder al vicepresident primer del govern, Mariano Rajoy, que va assumir Interior. L'aposta del PP va fracassar i Mayor Oreja es va endur un fort revés. També va ser un cop important per al PSE-EE, liderat per Nicolás Redondo Terreros. El fracàs electoral del PSE-EE va demostrar les diferències internes de la formació, que van culminar al desembre amb la dimissió de Redondo Terreros com a secretari general dels socialistes bascos. Però, sens dubte, la gran perdedora dels comicis va ser l'esquerra independentista basca, que va perdre més de la meitat dels representants a la cambra basca. La victòria del PNB i EA va ser àmplia, però no pas suficient per governar amb tranquil·litat. Això va portar els nacionalistes bascos a pactar amb IU-EB. Tot i aquest pacte, la situació de confrontació s'ha mantingut. Al govern basc li ha estat impossible aprovar els pressupostos del 2002, i s'ha trobat la decisió del govern espanyol de prorrogar el concert econòmic.
|
